LES MALES ARTS

Un relat de: MariaM
Tinc el paper en blanc davant meu. Una vegada més me’l miro i prou. Sé que em crida, però, no sé el que em vol dir, encara. M’ha semblat, sempre, un esport de gran risc encarar-m’hi. Tanmateix, en aquest moment que, tan sols, he escrit el títol.
En el fet d’ara, respon a una pregunta que em faig. Sovint en parlem de les Arts, en general, i de les Belles Arts. Però, i de les males arts? De ben segur que existeixen i, possiblement, tinguin el seu codi o classificació. El que em caldria saber, és si el tema fóra acceptable per a concursar. M’hi llençaré. Talment, com una trapezista sense xarxa que es llenci al buit.
No sé que passa que, en aquest món que, en gran part, viu confós i trontolla, ara, a l’hora d’escollir un cas o un personatge pel meu relat, que hagi exercit les males arts, em costa de triar-ne un, n’hi ha tants!
Per aquesta mena d’art, exempt de bellesa, compte més l’actitud davant la vida, que no pas la capacitat i destresa, tot i que arribat el moment, en certes ocasions, se’n pugui dir que són uns artistes (sense ètica ni moral, per suposat).
El que vull explicar, es situa allà pels anys setanta; no recordo si feia sol o estava ennuvolat. En tot cas, el dia acabà d’allò més negre per aquella família benestant, prou coneguda. El marit havia sortit d’ hora cap a la fàbrica, tenia assumptes importants per atendre amb l’advocat. La dona restà a casa, però, havia esmorzat amb ell. Més tard, pensava anar a la perruqueria; però, cosa rara, ell li suggerí que ho deixés per l’endemà.
A mig matí va entendre el per què, quan uns inspectors es personaren al domicili particular, després de fer-ho al despatx. Li mostraren uns documents de tipus fisca, entre ells un xec que els inculpava; era la prova decisiva que duria a la presó al seu marit. Ella es posà les ulleres amb tota la calma per llegir de què es tractava i davant seu, sense que ho poguessin evitar, se’l posà a la boca i començà a mastegar i empassar.
Quedaren atònits davant d’aquella artista.

Comentaris

  • Gràcies...MariaM[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2020

    Gràcies per la teua visita i pel teus ambles comentaris, als meus dos últims poemes... els qual m'han agradat molt.
    Que passe un bon diumenge...
    Perla de vellut

  • MariaM | 01-02-2020

    No crec que fos per gana, sinó per qüestió de "Males Arts".
    Una abraçada. MariaM

  • El xec que els inculpa.[Ofensiu]
    MariaM | 01-02-2020

    D'aixó es tracta, sempre tenir alguna sorpresa pel final.
    Moltes gràcies.
    Una abraçada. MariaM

  • Aleix de Ferrater | 22-01-2020 | Valoració: 10

    Les ganes d'evitar un problema poden fer coses tan estranyes com menjar-se una carta. Si és pel teu bé, endavant! Ara veurem com li va la digestió. Una forta abraçada.
    Aleix

  • El xec que els inculpa.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2020 | Valoració: 10

    Me quedat perplex, sobre l'assumpte de que la dona es va mastegar el xec davant d'aquella artista. Vaja!, sí que hi ha males arts en la vida.
    Molt bo amb un toc sorprenent.
    Salutacions.
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: