Les Llengües

La realitat que avui coneixem ,pel que fa a les llengües, no ha estat sempre així, com tots sabem, abans d'aquest tsunami d'uniformització , sempre o quasi sempre, per la via del genocidi de les llengües petites, i en massa ocasions fins i tot dels seus parlants ; el món ha conegut altres llengües dominants, el llatí en la nostra àrea, que a la seva vegada ja va comportar la desaparició de moltes i moltes llengües, parlades en aquestes contrades nostres. M'atreviria a dir que abans de conèixer l'escriptura, i de poder fitxar amb un mínim rigor les dades històriques; aquest fenomen de que les llengües grans, es mengen literalment, les llengües petites, ja existia, i justament aquí, en aquest espai inexplorat o si més no poc conegut, volem començar la nostra recerca de la veritat històrica.

Les llengües no son genocides, son eines de comunicació; les cultures , i sobretot les persones que les encarnen son les que clarament poder definir com a genocides, així els romans de forma sistemàtica i organitzada, van procedir- en nom de la cultura - a eliminar moltes llengües, i - insistim en això - a molts dels seus parlants, ; d'aquesta manera s'imposa el llatí a la Península Ibèrica, i segles més tard, el castellà [ maldit espanyol ] fa la mateixa tasca, eliminar llengües i parlants, a la zona que avui coneixem com a sud-Amèrica, tot i que històricament, la desaparició física d'algunes tribus de l'actual Texas, Nou Mèxic, Califòrnia ,... és mèrit genocida que s'ha de reconèixer - ara si - als espanyols ! .

La feina d'eliminació dels contraris, sempre s'ha fet de forma barroera, pels habitants de les vores de la mediterrània; en dona fe d'això, l'existència de molts i molts vestigis, des de l'arqueologia, fins a la toponímia. Ens ha faltat la sistemàtica del món eslau, que amb criteris d'eficàcia , va fer la mateixa tasca sense deixar però cap evidència. Fins en el genocidi, som una calamitat, oi ?.

De la toponímia àrab tothom en te coneixement i constància, oi ?. Dés de Súria fins a Balaguer, des de Tortosa fins a Lleida [ Larida ], el nostre país, conserva - encara - els noms que li varen donar, aquells conqueridors, que s'estimaven molt i molt , la nostra i seva terra catalana. De toponímies anteriors en sabem ben poca cosa, sembla - en un primer moment - que la invasió romana, va poc menys que batejar el país, oi ?; el cert però, és que noms com Sols-ona , Card-ona, Gir-ona,Tarrag-ona, encara avui romanen en les guies de carreteres, i no únicament a Catalunya, sinó fins i tot, en països i llocs diferents : Narb-ona ,Carm-ona, Pampl-ona, Taraz-ona, està clar que el sufix ona, no és d'origen llatí ,oi ?. Avui només és conserva en una de les llengües espanyoles, l'euskera. Us sembla versemblant que fos aquesta llengua, en algun moment anterior a la invasió romana, la llengua vehicular de les tribus que vivien a la Península ?

Certament no hi ha cap constància escrita, però s'ha d'admetre, que no només d'aquest fet, sinó de cap altre, perquè estarien ja, en el període conegut com prehistòria; almenys fins que trobem la manera d'interpretar alguns dels símbols [ que en aquella línia de l'estultícia genocida ] , s'han trobat per arreu de la Península.

Tothom que pugui donar llum, no fum, sobre el tema està convidat a fer les seves aportacions, i per descomptat, sou tots pregats d'adreçar-vos a mora.a@guimera.info amb qualsevol noticia i/o descobriment sobre el tema.

© ANTONIO MORA VERGES