Les hores no s'acaben

Un breu poema, ple de sentiment, amargor i enyor.... tres dels meus ingredients preferits per a fer poesia...

"Si no haguessis marxat en aquest somni
jo t'hauria estimat fins morir
pero, com viure ara en aquest exili amargant?"

Felicitats per aquests versos tan brillants, que diuen moltes, moltes coses.

PS. Espero que segueixes intentant trobar aquesta "A"...

Benvingut/da a relats! T'animo a seguir escrivint, ja veuràs quina família més maca córre per aquí!

I molt bon any, ple de salut, felicitat i molta escriptura. Una abraçada!

Perfum. essència,
enyoro la teva presència.
Olor, fragància,
em fas passar ànsia.
Rius de llàgrimes, cascades,
al pensar en les teves besades.
Miralls, reflexs, simetries
ets tu de mi quan em mires.
I una esgarrifança a la pell,
quan m'adono que ets un segell ...

La lectura del teu poema m'ha recordat al que t'escric a dalt, és dels que vaig escriure primer, durant l'adolescència.
Ai, les absències involuntàries, quin mal que fan....

benvingut

angie