LES ESTOVALLES DE NADAL

La dona dóna les últimes puntades a unes estovalles on hi ha estampades flors de Nadal, angelets i alguna que altra estrella. Mira la vora no gaire ben feta, ella no és precisament un mestre amb les agulles de cosir. Recorda amb tendresa la mare i l´àvia, elles sí que sabien fer que qualsevol drap esdevingues una obra d´art. Mai varen aconseguir ni remotament que fes un punt ben donat. Sóc una dona molt maldestre es diu. Mira atentament la roba, la va comprar en una botiga, no tenia cap amb motius nadalencs i va pensar que el metre i mig de roba serviria, ella molt practica es va fixar que solament tindria de fer una bora al principi i al final de la peça. I vet o aquí, si ha funcionat ara solament té de rentar-les i planxar-les, quedaran molt bé al sopar de Nadal.
Dona una mirada a la cuina on ha estat cosint, a sobre la llar de foc un pare Nadal penja junt amb quatre mitjons de ratlles. Al sostre uns rens penjats del llum fan molt bonic,
es diu.Al menjador hi te una bonica ponsètia de color vermell i el pesebre que va comprar a Àustria ben col·locat a una tauleta. Llastima que el gat trenques el cap de Sant Josep, és de fusta, però ella el va reparar i quasi no es veu l´estropici.
No sap si estar contenta o trista, són dies en que troba a faltar parents i amics ja difunts, però també compte amb els fills les seves parelles i el seu marit, no té gaire més família la Maria.
No ha tingut temps de comprar l´avet però hi ha col·locat uns llumets de colors a la barana de la galeria que llueixen quan es foc, ni haurà prou.
Avui és 23 de Desembre i té de pensar en què farà pel sopar de Nadal, segurament un pica pica i peix al forn és el que agrada més a la família. I el dia de Nadal, escudella amb carn d´olla i el gall que ja té a la nevera ben farcit. Està contenta perquè seran el dia 24 vuit a sopar, el fill ja ha dit que el 25 ha d´anar amb la família de la xicota , la filla ha dit que aquest any es quedarien els dos dies inclús potser fins al 26, està contenta la Maria.
Com que ja es tard posa les tovalles a la rentadora, engega els llumets de Nadal i s´en va a dormir.
Al matí del 24 va a comprar, el marit s´afanya a entrar llenya per la llar de foc , veu que somriu, no ho fa gaire últimament. Li diu adéu amb la mà i marxa al supermercat.
Tot està abarrotat i tarda molt en comprar, en sortir el mòbil li sona, el seu fill li diu que li sap molt de greu, que tant el 24 com el 25 no podran venir, la família de la xicota els reclama, però sí que vindran el dia de Sant Esteve. Ella no diu res, li desitja Bon Nadal i pensa que ja no serà el mateix.
En arribar a casa cansada i esbufegant pels molts paquets que treu del cotxe el seu home la ve a ajudar, fa mala cara, el veu enrabiat i es pregunta perque?.
En deixar els paquets li comenta que ha trucat el noi i diu que no vindrà fins al 26. Si diu ell, també m´ha trucat la filla i diu que li serà impossible venir fins al sopar del dia 25, els pares del xicot ho volen celebrar a casa seva.
Llavors la Maria compren la mala cara del marit i li diu.
Saps que Jepet, si hagues intuït això, no hauria comprat ni tovalles ni fet la vora. Per nosaltres dos tinc les tovalles de ganxet de la iaia que són molt millors.
Si et plau hem tindràs d´ajudar a congelar la meitat del que he comprat, no crec que dues persones mengin com vuit.
I dóna una mirada per la finestra i veu voleiar a l´estenedor les remaleïdes tovalles de flors de pasqua i angelets.
El marit mira també per la finestra i fa un sospir, i també diu, tindrem menys feina dona!.
I van carregant nevera i congelador.
Fora flocs de neu van caient sobre les estovalles esteses .