Les espines del roser

Un relat de: Dopamina

què tindrà la rosa, que a tothom enamora?
flor de tija verda amb copa de roig passió
suaus pètals amb frescor de cos de noia
i terribles espines impregnades de dolor

neci qui jutgi un roser per les seves púes
mala sort la de qui robant una rosa es punxa
que trist veure del arbust només les fulles
despreciant l'obra del jardiner i la natura


però mireu com els amants no es preocupen
pel temps i l'aigua que ha volgut la flor
ni pensen que es marcirà en poques hores
doncs ara és preciosa i eterna com un petó

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.