Cercador

Llista categories

Jazz

Un relat de: Dopamina

Brillen al mirall dos ulls grisos
cercant un reflex que mai han tingut,
mirant a totes bandes, indecisos,
aquell preciós tresor que han perdut.

Busquen dins els temps de les llums,
més enllà de les fredes paraules dites
veient impotents com lentament t'esmunys
entre les esquerdes de les nostres vides.

Avui hem vist que no som un fragment etern
d'aquell llibre inacabat que anomenen vida,
només fulles dansaires als peus de la gent
ballant una cançó que no ha estat escrita.

Ballem i ballarem aquest ritme improvisat
un jazz passional però sense instruments,
alegre, trist, melancòlic i complicat,
infinit com tot allò que ens fa diferents.

Comentaris

Afegir comentari

Ritme de jazz[Ofensiu]
Lechatnoir.. | 27-07-2009 | Valoració: 10
Pura cadència melòdica narrant les temences i desentesos de l'amor...

I no ets cap pobre imbècil que maltracta el cor...

Nat

l´Autor

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Afegir a preferits

Biografia:

Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >