Le violiniste

Asseguda al bancal del parc prenent una cervesa,
vaig pensar en tu.
Vaig pensar en les vesprades que passarem,
tirats a qualsevol lloc,
de qualsevol manera,
fumant-se un cigarret,
mentre tu, acaronant els meus llavis suaument
em deies que m'estimaves.

Tirats a l'herba, somiavem,
feiem l'amor, vivíem.

No recorde haber sentit res semblant
després de que te'n anares, tu, i jo...

Us imagine, després de tot aquest temps,
en qualsevol carreró de València,
al teu violí i a tu,
plorant pel poc goig que us ha fet la vida.

Encara ací, al meu llit, note la teua presència,
i aquelles paraules, que aquell dia de tardor,
em canviarien la vida.

Fins sempre...