Cercador
L'arbre de les 14 esdrúixoles
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
-Aquell arbre de branques esquàlides però amb brancatge esponerós com una espècie d'acàcia té una aparença màgica: pel color, tot ell púrpura, i pels catorze fruits, menges esfèriques i mengívoles, que contenen mots a l'interior, tots amb accent a l'avantpenúltima síl·laba.
-I per què catorze, avi?
-Sembla ser que són qualitats i necessitats bàsiques.
-I quines són?
-Ai, fillet meu del meu cor, les que s'han de menester.
-Avi...no em contestes!
-...has de tastar cada peça i sentir quines són les teves! -xiuxiueja l'ancià.
I el marrec hi va directe, s'hi enfila, les agafa, les posa en un cistell i les compta. Hi són totes. Se les fotrà senceres, que no són més grans que cireres cor de colom. El pinyol és la paraula i té més importància que la polpa.
-Ummm, vaig entenent perquè no són ni planes ni agudes. Sento una força especial, com una melodia selènica i onírica.
-Sí! A mi em va passar igual!
-Avi...necessito tancar els ulls...sento que les lletres volen ser escrites. On és la meva llibreta amb quadrícula?
El bon home li acosta i també li dóna una estilogràfica. I s'allunya, que hi ha intimitats incompartibles.
El nen, empès per la ingesta fantàstica, aboca les seves catorze esdrúixoles a la primera pàgina. Ho fa sense mirar i amb enèrgica inèrcia. En acabat mira i les llegeix.
Somriu. Efectivament, són les que li calen i i que l'acompanyaran tota l'existència.
Quan el nen, amb pèrdua de paciència, vol xerrar i compartir-les amb l'avi, desapareixen i no les recorda.
Però hi són. L'ànima les guarda i en farà bon ús.
(dedicat a la infància, època única, llavor màgica, que es mantigui i no esdevingui nostàlgica, sinó àlgida i poc tímida, perqué sent nens i nenes veiem les coses diferent, al costat dels adults que som -jo...poc!) :)
-I per què catorze, avi?
-Sembla ser que són qualitats i necessitats bàsiques.
-I quines són?
-Ai, fillet meu del meu cor, les que s'han de menester.
-Avi...no em contestes!
-...has de tastar cada peça i sentir quines són les teves! -xiuxiueja l'ancià.
I el marrec hi va directe, s'hi enfila, les agafa, les posa en un cistell i les compta. Hi són totes. Se les fotrà senceres, que no són més grans que cireres cor de colom. El pinyol és la paraula i té més importància que la polpa.
-Ummm, vaig entenent perquè no són ni planes ni agudes. Sento una força especial, com una melodia selènica i onírica.
-Sí! A mi em va passar igual!
-Avi...necessito tancar els ulls...sento que les lletres volen ser escrites. On és la meva llibreta amb quadrícula?
El bon home li acosta i també li dóna una estilogràfica. I s'allunya, que hi ha intimitats incompartibles.
El nen, empès per la ingesta fantàstica, aboca les seves catorze esdrúixoles a la primera pàgina. Ho fa sense mirar i amb enèrgica inèrcia. En acabat mira i les llegeix.
Somriu. Efectivament, són les que li calen i i que l'acompanyaran tota l'existència.
Quan el nen, amb pèrdua de paciència, vol xerrar i compartir-les amb l'avi, desapareixen i no les recorda.
Però hi són. L'ànima les guarda i en farà bon ús.
(dedicat a la infància, època única, llavor màgica, que es mantigui i no esdevingui nostàlgica, sinó àlgida i poc tímida, perqué sent nens i nenes veiem les coses diferent, al costat dels adults que som -jo...poc!) :)
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
438791 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com