L'Anna i el seu món (3)

No sap ben bé com però ha arribat al migdia, perduda en els seus pensaments i es troba que ja és l'hora de dinar , el dinar del seu aniversari i sense ni ganes de de res :
Ara mateix em faré un regal a mi mateixa me'n vaig a dinar, encara que sigui sola, al restaurant italià que m'agrada tant. Es vesteix ,es vesteix molt senzilla tal i com sempre va , es pentina desenfadadament, es posa el conjunt d'arracades i penjoll vermell que té del mes passat : unes arracades llargues, imitació de corall les dues peces, i se'n va al restaurant , dina sola, en Lluís dina prop de la feina i els fills no hi són.

Arriba al restaurant i mira la carta, de fet abans de mirar ja sap què demanarà: Aquells raviolis de salmó amb salsa salmó que tant li agraden i de postres es permetrà tiramissú , un dia és un dia pensa i més avui que és el meu dia. Com que està sola retorna als seus pensaments, recorda les vegades que han vingut a sopar amb en Lluís aquí mateix, acompanyats per amics, per altres parelles, o simplement sols, ja fa temps que no ho fan de fet, ara li ve al cap quan va començar a treballar ,allà és on la vida va fer un gir, ella va començar i quan es comença res és fàcil, anava a torns primer li tocava de nits, d'altres vegades de tarda i altres de cobrir torns i podia haver d'anar tant de matins, com de tardes com de nits, això al principi era una mica feixuc amb els nens tant petits i va començar a tenir els primers problemes amb en Lluís, en Lluís tenia el seu horari fix i com que quan era l'hora de començar ell no hi era moltes vegades va haver de utilitzar als avis, quan tenia el torn de nit els deixava a dormir a casa els avis, no tenia cap més opció i en Lluís va començar a fer de les seves, no anava a buscar els nens quan tocava ni arribava a l'hora per començar ella, tot era complicat , les primeres grans baralles van començar, l'Anna recorda escenes entre ells dos per la falta de recolzament que notava en ell, ara veu clar que estava celòs de la seva vida, ella tenia una altra vida que l'omplia i que era fora de l'àmbit familiar. A més s'havia mal acostumat que sempre ella s'ocupava de tot i ara això no era possible. Realment amb el començament de la seva vida laboral es va anar posant fi a tot l'amor que hi havia hagut en el seu moment.

La decadència en el matrimoni va començar realment quan ella es va posar a treballar, sempre li ha agradat la seva feina, de sempre havia volgut fer d'infermera i ara ho podia fer, perquè aquesta gelosia? Mai ho va entendre.

Al cap de poc de començar amb la seva feina les sortides conjuntes es van anar espaiant, van deixar de banda amistats comunes. Potser cadascú anava evolucionant per diferents camins. Llavors a en Lluís el van traslladar a una nova oficina allà a on treballa ara mateix, això va suposar que en Lluís ja no podia dinar a casa i ara està convençuda que la distància entre ells dos es va anar fent més gran.

Quan es veien sempre eren problemes de feina d'ell, el fet de traslladar-lo també va suposar més responsabilitats , ara era el principal a la oficina i evidentment sempre hi havia coses, l'Anna se l'escoltava i opinava quan semblava i segons el que veia. Aquest paper mai el va fer ell, si ella tenia un dia dur, resposta típica d'en Lluís: Tu rai , treballes en el que vols i facis el que facis cobres igual a final de mes. Els problemes d'ella mai ho eren , era ella que sempre treia les coses fora de lloc. Va començar a deixar de comentar coses de la seva feina a casa. L'Anna es tancava en ella mateixa per no rebre ferides. Si arribava cansada o enfadada mai va trobar recolzament per la seva part: havia d'ocupar-se de les coses de casa, dels nens i els seus estudis, de la seva pròpia feina i si acabava el dia malament no tenia cap importància ella rai que treballava només un torn i ja estava . Ell si que tenia una feina ben feixuga, això és el que sempre es trobava.

La cosa va anar degenerant amb el temps, evidentment ja no n'hi havia prou en no donar importància a aquestes petites coses. Es van continuar distanciant un de l'altre, cadascú portava la seva vida a part, la feina els anava separant, la feina? No més aviat va ser l'actitud de cadascú envers de l'altre.

Està acabant de dinar, paga el compte i se'n va, passeja per la ciutat però sense rumb fix, senzillament passeja, es troba en Marc , quan de temps sense veure's; en Marc és un company de l'institut, van estudiar junts el B.U.P. I el C.O.U llavors cadascú va estudiar carreres diferents i es van perdre la pista, havien estat enamorats un de l'altre, bé enamorats com es pot estar amb 14 anys, no van ni sortir junts, senzillament s'agradaven fins que l'Anna va conèixer en Lluís i en Marc va passar a la història. Parlen una bona estona, en Marc va estudiar veterinària i ara treballa amb una clínica per animals, es va casar i té una nena de 10 anys, sembla feliç, es depedeixien i continua amb el seu passeig.

Arriba a casa prop de les 7 de la tarda, aquesta casa que ara li sembla buida, aquesta casa que temps enrere era el punt de felicitat d'una família.

Realment he de fer alguna cosa amb la meva vida , pensa l'Anna tot recollint la roba.