L'Anna i el seu món (2)

Surt de davant del mirall, potser que vagi fent alguna cosa , pensa , va a la cuina i com sempre posa la cafetera al foc, mentre el cafè es va fent com cada dia aprofita per obrir el correu electrònic, els emails de cada dia: les dues subscripcions als diaris que ella rep, els pps que sempre li envien que moltes vegades són repetits o que desitgen bon dia sense quasi ni conèixer, els horòscops que cada dia rep que quasi ni recorda al cap de 5 minuts, mira per on n'hi ha un de diferent la Lídia la seva amiga de d'infantesa que li desitja per molt anys! Sempre es recorden una de l'altra , mai han perdut el contacte durant tots aquests anys.

Tanca l'ordinador i va a prendre el cafè amb llet de cada matí, s'asseu a la la cadira de la cuina i es queda mirant la cullera mentre va remenant el cafè, torna als seus pensaments. Recorda com va conèixer en Lluís, el seu marit, estaven ballant en un pub quan es va acostar a parlar amb ella, en Lluís era alt, ben plantat, amb un somriure dolç, tenia uns cabells negres i rinxolats, uns ulls expressius d'un castany clar molt macos, tenia un humor irònic, divertit, era molt simpàtic. De seguida van connectar ell té un any més que ella, per tant anava un curs per davant d'ella tenien llavors 16 i 17 anys cadascú, en Lluís ja acabava C.O.U mentre que l'Anna feia 3r de B.U.P.. Ostres ara pensa en el Lluís que va conèixer, ara s'ha engreixat força, és força calb i els pocs cabells que li queden són quasi blancs, això si encara conserva aquell somriure dolç i la seva mirada expressiva (que poques vegades veu actualment). S'acaba el cafè lentament i mou el cap pensant: com canvien les coses...

Ja quasi acaba les seves vacances, han anat a visitar uns parents, hi han estat 15 dies però ara ja fa una setmana que han tornat i en Lluís ja torna a treballar. L'Anna fins dilluns no hi ha de tornar. Li queda tot el dia per endavant, pensant i donant voltes a la seva vida, a una vida monòtona, avorrida i ara mateix sense sentit.

El noi, en Pau, amb els seus 20 anys ha estat tot l'estiu treballant a la costa, fent temporada, però ja se n'anirà directament a Barcelona on està estudiant la carrera de Psicología, la Júlia, la seva filla, amb 17 anys (el mes que ve ja farà els 18) també començarà aquest curs a anar a Barcelona a estudiar Periodisme, ara mateix és a passar uns dies amb les seves amigues a un càmping, passarà un dies per casa però també s'instal.larà a la capital i l'Anna tota la setmana estarà sola, amb un marit que mai no hi és i que quasi ni cas li fa, avui mateix ni s'ha recordat que és el seu aniversari, no sé perquè em sorprenc , pensa tristement, els seus fills tampoc ho recorden, en Pau és molt despistat i si no li recorda ella les dates mai sap aniversaris ni dies especials de ningú , la Júlia com que està ben distreta el pensament no el tindrà pas a casa, és normal ells són així , torna a pensar.

Rep una trucada, si ,la seva mare, ja sabia ella que recordaria el seu aniversari . Penja i torna a ficar-se dins el seu pensament.

Es passa el matí voltant per casa, ara posant això bé, ara allò altre , però continua pensant que ha de fer alguna cosa a la seva vida, es para i pensa: realment quan es va morir l'amor per en Lluís? Ara s'adona del tot que fa temps que no sent res per ell, en Lluís és un estrany per ella , cadascú ha anat fent el seu camí independentment de l'altre.

Recorda els temps en que van estar sortint junts , quan es van enamorar, si estaven enamorats, s'estimaven vivien un per l'altre; estudiaven en diferents instituts però es trobaven sovint i a més els caps de setmana els passaven junts, bé tot sencer no ,eren altres temps aquells, però es veien molt, realment van viure un temps molt maco, l'Anna va continuar estudiant C.O.U , però en Lluís va deixar d'estudiar, va trobar feina en una immobiliària i allà es va quedar, avui en dia ja és encarregat d'una sucursal que van obrir prop d'on viuen, a uns 20 kms de casa, per tant la vida laboral de'n Lluís va començar més aviat que el d'ella, d'això mai s'ha queixat . L'Anna l'any següent va anar a estudiar a la universitat , va estudiar infermeria, uns anys que va passar a Barcelona, en Lluís hi anava al mig de setmana per veure's i els caps de setmana l'Anna tornava a casa i es veien igual, eren temps macos aquells, es respirava amor per tots cantons. En Lluis no va haver d'anar a fer el servei militar, va tenir sort va sortir "excedent de cupo". Als 19 anys, l'Anna mentre estava estudiant segon d'infermeria va quedar embarassada, en van parlar els dos i van decidir casar-se, els pares d'ells van ajudar perquè tot anés bé, va ser un casament ple d'amor, d'il.lusions dels dos, ella va continuar amb els seus estudis i al juliol del 86 va néixer en Pau , com recorda aquells temps, tot era il·lusió, tot es feia amb alegria, a l'Anna només l i quedava el tercer d'infermeria per acabar els estudis i amb l'ajuda dels pares i de'n Lluís va acabar, va ser una mica dur per anar amunt i avall i amb un nen tant petit, però amb ganes i alegria tot es feia. El naixement de'n Pau , en Pau era un nen rosset, amb pell blanca , era un nen molt tranquil, ostres tot li ve a la memòria ara mateix, el veu, el sent, el miracle de donar vida per tu mateixa , això mai ho pot oblidar, és una de les coses més maques que mai li han passat. Si l'Anna es veiés en aquest moment qui té el somriure dolç és ella i els seus ulls blaus tan clars se li il·luminen de l'emoció recordada.

Aquells primers anys van estar molt bé, estaven pendents un de l'altre i d'en Pau, l'Anna no treballava encara ,tenien problemes econòmics però estrenyent fort el cinturó s'arribava als mínims i no necessitaven res més. Al cap de una mica més de dos anys (el setembre del 88) va néixer la Júlia, petitona. moreneta com el seu pare i amb els ulls blaus clars i transparents de la mare, doble alegria van tenir, es tenien un a l'altre i alhora tenien un nen i una nena que eren l'alegria de la casa.

L'Anna queda ensimismada en els seus propis pensaments i no pot evitar una llàgrima d'enyorança al recordar aquella felicitat, com canviaria per recular a aquells dies, però això no és possible...