L’AIGUA NOMÉS CAU DEL CEL.

Com deia l’Ermessenda de Valrà – i quina raó tenia – que “l’aigua només cau del cel”.

NO em cridava l’atenció la campanya mediàtica que afirma contràriament que “ l’aigua NO cau del cel “.

Està molt clar que aquí i arreu – els que poden – fan/fem un mal us de l’aigua d’ençà almenys els anys 50 del segle XX.

Ara, tot i que en continua caient del cel, ens manca aigua, les raons més enllà del consum desorbitat – que també – cal buscar-les en un sistema corrupte que distreia els recursos necessaris per mantenir les infraestructures, per destinar-los principalment a “ alliberar” milers de persones de feines “ productives” , tot i creant directament càrrecs polítics, o professionalitzant-los , i un estol quasi infinit de llocs de “ confiança”.

Està clar que no s’han fet les inversions que calia.

Ara tot son promeses, noves dessaladores, noves estacions de “ recuperació” d’aigües,...

El problema, gravíssim problema, es que NO HI HAN DINERS per a endegar tot el que caldria, i que el sistema NO POT detreure més diners de la Sanitat i dels Serveis Socials, el tema de l’escola duplicada, una per castellano parlants i una per als que volen mantenir la seva llengua, l’aranès, els basc, el gallec, el català,.., ja queda clar que econòmicament és inviable.

L’aigua només cau del Cel, i com s’està veient a la mal dita República Francesa, si s’estira massa la corda, s’acaba petant.

 

S’ha de repensar, tant ràpid com ens sigui possible, aquest modo de viure, que és del tot insostenible.