L'adolescent

L'ADOLESCENT

Un nou dia el sol saluda tan bonica flor,
quan surt a passejar, amb el seu resplendor.
Saluda amb un breu gest, amb somriure estudiat.
Tot el poble la coneix, la saluda tot el veïnat.

Suau te la pell com un nadó, blanca com la innocència;
Sempre és molt educada i fa bona acta de presència.
Galtones rosades, la seva mirada de bona nena
I un torrent de cabells que baixa fins l'esquena.

Sos llavis no provoquen; són fins però ben dibuixats;
És tan maca que a tots ens deixa embruixats.
Camina com un àngel; sembla feta per anar descalça.
La terra que ha trepitjat mor d'enyorança.

Ben criada, té el record d'una dolça infantesa,
Prematur cos de dona que entreveu bona promesa.
A tots els joves de la colla els omple el cap d'ocells.
Sort de la mare, que l'avisa i li dóna bons consells!

La mare, que n'està orgullosa, parla sempre de la nena:
Que n'és de bona, i llesta i aplicada! Sap fer tota feina.
Per la seva filla qualsevol no serà pas el seu marit,
Ja que ella és la millor i es mereix un bon partit.

I sota la mirada de la seva mare sempre està controlada;
La noia és desitjable com una fruita immaculada.
Viu feliç amb la il·lusió del proper primer amor,
Somiant amb un príncep blau per al seu cor.

Blai Vilalta