La teva existència; la meva.

Un relat de: Artesà
Si paraula no és, res existeix.
Primer és la paraula, després l'existència.
I és per això que el teu nom ressonà
amb el meu naixement.
Perquè tu ets la persona
que dona vida als meus actes.
Sense tu, jo no seria.

Comentaris

  • Muts i a la gàbia[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 04-08-2016 | Valoració: 10

    I què passa quan no trobem paraules?

    quan no sabem batejar un sentiment?

    quan només el defineix l'experiència?

    no existim en la gàbia de paraules i definiciosnque hem forjat?