La senzillesa d'un amor infinit

Un relat de: Artesà


Ell no era del tot intel·ligent, no obstant, era un gran entès en música i el seu sentit comú feia que els seus pensaments fossin trascendental per a mi. Ella no era admiradora d'absolutament res que requerís cert esforç per arribar a comprendre, és a dir , l'importava una merda l'art, la política i la filosofia -ell no va suportar que tot i això fos l'individu més intel·ligent de la casa. Disfrutava rient, cantant i ballant amb les amigues música que el meu pare censurava amb vehemència per vulgar. S'estimaven com ho van fer les parelles amb qui van compartir época; amb retrets i males paraules, amb crits i improperis. Un amor que tan sols veia la seva esplendor durant les festes populars, quan ell la conduia a ballar i ser feliços com ningú més al seu voltant. Se'ls miraven, la bellesa d'un i altre seguia intacta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: