Cercador
La tempesta
Un relat de: Bautista- Compartir:
Tempesta.
Palma, dijous 4 d'octubre del 2007
El sol tenyeix d'ocre les façanes dels hotels de la vora de mar. La llum té més dolçor que al cor de l'estiu. L'aire és suau. Encara hi ha uns quants banyistes sobre la platja, a l'ombra de les palmeres.
10h.00
Ràdio Balear. Predicció del temps.
…Possibilitat de precipitacions sobre la Comunitat. Però les precipitacions les més significatives s'esperen sobre la part nord de l'illa on estaran generalitzades i moderades. Localment podrien ser fortes i arribar a més de vuitante mil•límetres en vint-i-quatre hores. Estaran acompanyades per vents violents des de vuitante fins a cent quilòmetres-hora…
11h.00
L'Hans està sentat en un banc.
Calfa el seu gran cos flac als raigs del sol. Sembla dormitar. Capcineja. Quan aïxeca el cap hom descobra, al mig d'una cara bronzejada, dos ulls d'un blau molt pàlid que us travessen sense veure-us. Però aquesta mirada d'aigua freda dura poc. Sembla que aquest senzill moviment l'ha rendit. Lentament el seu cap torna a caure. Ja ha begut molt.
El vi, els alcohols forts, els ha provat tots. Però s'estima més la cervesa. Amb ella arriba a evadir-se sense caure, fet una sopa, en una inconciència salvadora. No, ell, el que vol és seguir percebent el món com si surava. Les primeres cerveses li donen una sensaciò de fatiga, d'abatiment i al mateix una sensació d'ingravidesa. A més, quan és mou, s'assembla a un d'aquests cosmonautes sortit de la seva càpsula protectora. Actua amb gestos d'una gran lentitud però molt precisos malgrat tot l'alcohol ingerit.
Acaba de beure la seva ampolla. Als seus peus, dins d'una bossa de plàstic, la propera l'està esperant. L'agafa i l'obra. Beu uns tragos. No beu com si es volia fer passar la set. Beu a poc a poc, com si s'alimentava. Quan ho podrà fer, hi afagirà una mica de coca-cola. Li agrada molt la barreja. Endolça l'acritud de aquesta mala cervesa espanyola.
Al seu costat un tan marginat com ell no acaba mai de xerrar. No l'escolta. Tampoc no veu gens del que passa al seu voltant: el parc, la canalla que juga, les dues noies resplendentes de frescor i de sensualitat que es parteixen un porro. Ara fa temps que no té cap més desig. En té prou amb la seva cervesa.
13h.00
Serra de Tramuntana. Un barranc. Una torrentera assecada plena de brutícies. Les escombraries, aquí, a Mallorca, sempre han plantejat un problema.
14h.00
L'Hans està cansat.
S'aïxeca peniblement. Recull la seva vella motxilla i es va, fent tentines, cap a la punta de la platja. Allí s'està el seu refugi: el conducte forçat d'un riu sempre sec. No plou mai a Mallorca. Aquest gros tub de formigó li serveix per a posar-se a cobert ara que les nits esdevenen més fresques.
Malgrat la tiebor de l'aire, té fred. S'instal•la en el seu forat. Es prepara una barreja de cervesa i coca-cola i s'abisma lentament en una letargia poblada de somnis, sempre els mateixos.
14h.30
Uns núvols negres i amenaçadors comencen de tancar l'horitzó. La torre de control de l’aeroport Son Sant Joan rep un missatge d'alerta: "Fortes ventades amb pluja previstes durant les pròximes hores. Riscs importants de perturbació del trànsit aeri".
15h.00
Sempre les mateixes imatges.
Una casa blanca tot allà a Baviera. Un nen tot sol que somia mirant un quadre. La seva mare ha marxat cap a Amèrica per a preparar una nova exposició. El seu pare... no ho se. No el veu mai.
Contempla aquesta pintura de la seva mare durant hores i hores. Es queda hipnotitzat pels colors, la llum d'aquest paisatge mallorquí, d'aquesta poderosa seu que domina el port.
Tanca els ulls i entra en el quadre.
La seva mare és aquí, amb ell, junts en aquesta ciutat tan lluminosa.
La seva mare... Sols té notícies d'ella pels domèstics.
15h.15
El mur de núvols s'ha acostat a l'illa. La llum es vela i esdevé crepuscular. Tot d'una és un desencadenament. Una massa líquida empenyada pel vendaval ofega la ciutat. Fulles, papers, objectes divers volen en els carrers i es tranformen en altres tants projéctils que els vianants intenten evitar posent-se a cobert sota els porxos o en les botigues. La sorra de la platja, arrancada per les ràfegues, s'insinua en els més petits passatges. Els velers amarrats en el port s'estremeixen i tiren sobre els seus lligams com cavalls espantats. Tot és submergit per una obscuritat de fi del món que els fars dels cotxes no poden ni foradar. El soroll és eixordador. El monstre meteorològic s'ajeu sobre la ciutat estupefecta, paralitzada per a violentar-la, martiritzar-la durant uns quants llargs minuts.
15h.20
L'Hans hauria volgut tant que la seva mare l'estimés, li parlés de la seva pintura, li expliqués perquè les seves teles mallorquines irradiaven tanta calor, tanta sensualitat. Sense dubte ella habia passat moments molts feliços en aquesta illa.
Un trago de cervesa...
Ell ha conegut els diners guanyats fàcilment, l'oci, l'alcohol. Jove, ignorat per la seva mare, s'ha perdut a poc a poc. La seva mala conducta sols era una crida a l'ajuda. Però ella no ha entès. No podia.
15h.30
L'apocalipsi també regna sobre la Serra de Tramuntana. L'aigua corre costa avall de la muntanya. Vessa en els barrancs que es transformen en torrents.
15h.35
Ell ha vingut viure a Mallorca per penetrar en aquests paisatges que ella ha pintats. Potser l'hi trobaria. Potser comprendria.
Al començ tot el meravellava: el clima, la llum, la salvatgia de alguns llocs de l'illa, els petits monéstirs penjats al flanc de les muntanyes. Fins i tot havia intentat pintar.
Però els seus dimonis, altra vegada, l'havien agafat.
Encara un glop...
15h.40
Allí dalt, en el barranc, l'aigua furiosa s'acumula darrere la fràgil barrera de branques i runes.
15h.45
Altre glop...
L'Hans s’està bé. Ha arribat en aquest punt on no sap més si dorm o si és despert, si és viu o si és mort.
Plana sobre Palma. La veu al cim dels graons de la catedral. Està pintat aquesta vila que l'encanta i on hauria agradat tant trobar-la. Aïxeca els ulls i ella també el veu. Li somriu. Com cada vegada.
Però, aquesta tarda, un estrèpit inhabitual molesta les seves visions.
Un glop més...
15h.50
El fons del barranc, ara, s'ha transformat en una presa que la pluja diluviana continua d'alimentar. La pressió esdevé tan forta que l'inestable barrera es trenca tot d'una. L'aigua per fi alliberada, impetuosa, es precipita cap a la ciutat, cap a la mar. Troba un llit sense obstacles que l'home, en la seva idea de dominar-ho tot, li ha construït. Acanalada en aquest tub de formigó prén encara més potència com si la fera no podia suportar la gàbia.
15h.58
L'Hans ha arribat al súmmum de les seves visions. Dintre de les seves pupil•les cada detall del paisatge es destaca amb una precisió absoluta. Mai l’aparició ha estat tan retallada i clara.
La seva mare l'espera, braços oberts. S'apropa a ella. L’Hans està feliç. Per fi es van a trobar...
I aquest soroll, sempre més fort, sempre més aprop que li envaeix el cap...
Però què passa? La seva mare es marxa. Altra vegada es van a separar, el deixarà sol. No ho pot suportar.
La crida desesperadament com quan era petit en la foscor de la seva habitació.
- Mare!...
El seu crit es perd en el fragor de l'ona fangosa que el recobreix i se l'emporta.
16H.00
...
Divendres 8 d'octubre del 2007
9h.00
Ràdio Balear. Noticies.
... La tempesta d'ahir ha ocasionat danys molts importants en la ciutat i en els seus entorns. Malauradament lamentem dos ferits greus resultant de la caiguda d'un arbre sobre llur cotxe i un mort. Es tracta de Hans K. el fill de la molta coneguda pintora alemana Ana K. de qui l'obra s'inspira fortament dels paisatges de la nostra illa...
Palma, dijous 4 d'octubre del 2007
El sol tenyeix d'ocre les façanes dels hotels de la vora de mar. La llum té més dolçor que al cor de l'estiu. L'aire és suau. Encara hi ha uns quants banyistes sobre la platja, a l'ombra de les palmeres.
10h.00
Ràdio Balear. Predicció del temps.
…Possibilitat de precipitacions sobre la Comunitat. Però les precipitacions les més significatives s'esperen sobre la part nord de l'illa on estaran generalitzades i moderades. Localment podrien ser fortes i arribar a més de vuitante mil•límetres en vint-i-quatre hores. Estaran acompanyades per vents violents des de vuitante fins a cent quilòmetres-hora…
11h.00
L'Hans està sentat en un banc.
Calfa el seu gran cos flac als raigs del sol. Sembla dormitar. Capcineja. Quan aïxeca el cap hom descobra, al mig d'una cara bronzejada, dos ulls d'un blau molt pàlid que us travessen sense veure-us. Però aquesta mirada d'aigua freda dura poc. Sembla que aquest senzill moviment l'ha rendit. Lentament el seu cap torna a caure. Ja ha begut molt.
El vi, els alcohols forts, els ha provat tots. Però s'estima més la cervesa. Amb ella arriba a evadir-se sense caure, fet una sopa, en una inconciència salvadora. No, ell, el que vol és seguir percebent el món com si surava. Les primeres cerveses li donen una sensaciò de fatiga, d'abatiment i al mateix una sensació d'ingravidesa. A més, quan és mou, s'assembla a un d'aquests cosmonautes sortit de la seva càpsula protectora. Actua amb gestos d'una gran lentitud però molt precisos malgrat tot l'alcohol ingerit.
Acaba de beure la seva ampolla. Als seus peus, dins d'una bossa de plàstic, la propera l'està esperant. L'agafa i l'obra. Beu uns tragos. No beu com si es volia fer passar la set. Beu a poc a poc, com si s'alimentava. Quan ho podrà fer, hi afagirà una mica de coca-cola. Li agrada molt la barreja. Endolça l'acritud de aquesta mala cervesa espanyola.
Al seu costat un tan marginat com ell no acaba mai de xerrar. No l'escolta. Tampoc no veu gens del que passa al seu voltant: el parc, la canalla que juga, les dues noies resplendentes de frescor i de sensualitat que es parteixen un porro. Ara fa temps que no té cap més desig. En té prou amb la seva cervesa.
13h.00
Serra de Tramuntana. Un barranc. Una torrentera assecada plena de brutícies. Les escombraries, aquí, a Mallorca, sempre han plantejat un problema.
14h.00
L'Hans està cansat.
S'aïxeca peniblement. Recull la seva vella motxilla i es va, fent tentines, cap a la punta de la platja. Allí s'està el seu refugi: el conducte forçat d'un riu sempre sec. No plou mai a Mallorca. Aquest gros tub de formigó li serveix per a posar-se a cobert ara que les nits esdevenen més fresques.
Malgrat la tiebor de l'aire, té fred. S'instal•la en el seu forat. Es prepara una barreja de cervesa i coca-cola i s'abisma lentament en una letargia poblada de somnis, sempre els mateixos.
14h.30
Uns núvols negres i amenaçadors comencen de tancar l'horitzó. La torre de control de l’aeroport Son Sant Joan rep un missatge d'alerta: "Fortes ventades amb pluja previstes durant les pròximes hores. Riscs importants de perturbació del trànsit aeri".
15h.00
Sempre les mateixes imatges.
Una casa blanca tot allà a Baviera. Un nen tot sol que somia mirant un quadre. La seva mare ha marxat cap a Amèrica per a preparar una nova exposició. El seu pare... no ho se. No el veu mai.
Contempla aquesta pintura de la seva mare durant hores i hores. Es queda hipnotitzat pels colors, la llum d'aquest paisatge mallorquí, d'aquesta poderosa seu que domina el port.
Tanca els ulls i entra en el quadre.
La seva mare és aquí, amb ell, junts en aquesta ciutat tan lluminosa.
La seva mare... Sols té notícies d'ella pels domèstics.
15h.15
El mur de núvols s'ha acostat a l'illa. La llum es vela i esdevé crepuscular. Tot d'una és un desencadenament. Una massa líquida empenyada pel vendaval ofega la ciutat. Fulles, papers, objectes divers volen en els carrers i es tranformen en altres tants projéctils que els vianants intenten evitar posent-se a cobert sota els porxos o en les botigues. La sorra de la platja, arrancada per les ràfegues, s'insinua en els més petits passatges. Els velers amarrats en el port s'estremeixen i tiren sobre els seus lligams com cavalls espantats. Tot és submergit per una obscuritat de fi del món que els fars dels cotxes no poden ni foradar. El soroll és eixordador. El monstre meteorològic s'ajeu sobre la ciutat estupefecta, paralitzada per a violentar-la, martiritzar-la durant uns quants llargs minuts.
15h.20
L'Hans hauria volgut tant que la seva mare l'estimés, li parlés de la seva pintura, li expliqués perquè les seves teles mallorquines irradiaven tanta calor, tanta sensualitat. Sense dubte ella habia passat moments molts feliços en aquesta illa.
Un trago de cervesa...
Ell ha conegut els diners guanyats fàcilment, l'oci, l'alcohol. Jove, ignorat per la seva mare, s'ha perdut a poc a poc. La seva mala conducta sols era una crida a l'ajuda. Però ella no ha entès. No podia.
15h.30
L'apocalipsi també regna sobre la Serra de Tramuntana. L'aigua corre costa avall de la muntanya. Vessa en els barrancs que es transformen en torrents.
15h.35
Ell ha vingut viure a Mallorca per penetrar en aquests paisatges que ella ha pintats. Potser l'hi trobaria. Potser comprendria.
Al començ tot el meravellava: el clima, la llum, la salvatgia de alguns llocs de l'illa, els petits monéstirs penjats al flanc de les muntanyes. Fins i tot havia intentat pintar.
Però els seus dimonis, altra vegada, l'havien agafat.
Encara un glop...
15h.40
Allí dalt, en el barranc, l'aigua furiosa s'acumula darrere la fràgil barrera de branques i runes.
15h.45
Altre glop...
L'Hans s’està bé. Ha arribat en aquest punt on no sap més si dorm o si és despert, si és viu o si és mort.
Plana sobre Palma. La veu al cim dels graons de la catedral. Està pintat aquesta vila que l'encanta i on hauria agradat tant trobar-la. Aïxeca els ulls i ella també el veu. Li somriu. Com cada vegada.
Però, aquesta tarda, un estrèpit inhabitual molesta les seves visions.
Un glop més...
15h.50
El fons del barranc, ara, s'ha transformat en una presa que la pluja diluviana continua d'alimentar. La pressió esdevé tan forta que l'inestable barrera es trenca tot d'una. L'aigua per fi alliberada, impetuosa, es precipita cap a la ciutat, cap a la mar. Troba un llit sense obstacles que l'home, en la seva idea de dominar-ho tot, li ha construït. Acanalada en aquest tub de formigó prén encara més potència com si la fera no podia suportar la gàbia.
15h.58
L'Hans ha arribat al súmmum de les seves visions. Dintre de les seves pupil•les cada detall del paisatge es destaca amb una precisió absoluta. Mai l’aparició ha estat tan retallada i clara.
La seva mare l'espera, braços oberts. S'apropa a ella. L’Hans està feliç. Per fi es van a trobar...
I aquest soroll, sempre més fort, sempre més aprop que li envaeix el cap...
Però què passa? La seva mare es marxa. Altra vegada es van a separar, el deixarà sol. No ho pot suportar.
La crida desesperadament com quan era petit en la foscor de la seva habitació.
- Mare!...
El seu crit es perd en el fragor de l'ona fangosa que el recobreix i se l'emporta.
16H.00
...
Divendres 8 d'octubre del 2007
9h.00
Ràdio Balear. Noticies.
... La tempesta d'ahir ha ocasionat danys molts importants en la ciutat i en els seus entorns. Malauradament lamentem dos ferits greus resultant de la caiguda d'un arbre sobre llur cotxe i un mort. Es tracta de Hans K. el fill de la molta coneguda pintora alemana Ana K. de qui l'obra s'inspira fortament dels paisatges de la nostra illa...