El rapte

El rapte

Dimarts
.
Marta Bruguera s'està preparant per rebre el seu amant. Es mira en el mirall i veu una dona madura però encara atractiva. En la seva joventut tenia molt éxit davant els homes. Ara recorre més a l'esteticista i a la perruquera per tornar a trobar una mica de frescor. El seu marit no la mira gaire. Te la seva feina, les seues amants, el seu cercle...
Feia uns quants mesos que havia encontrat en Toni. Es recordava molt bé de llur primera troballa. Era a Figueres en el teatre-museu Dalí. Hi anava de temps en temps. L'atmósfera d'aquest lloc li agradava molt. Estava contemplant una tela que la fascinava. Al primer instant es veia la silueta nua i molt sensual de la Gala mirant la mar des d'una finestra però, reculant d'uns passos, tot es transformava en un retrat d'un antic president d'els Estats Units: Abraham Lincoln.
Era perduda en la seva contemplació quan va sentir en la seva esquena:
- "Curiós, no?"
Una mica astorada es va girar i es va trobar cara a cara amb un home jove que la mirava fent una rialleta.
- "Sí." li va dir i li va tornar el seu somriure.
Animat per aquest somrís l'home va començar a explicar-li com l'artista havia procedit per compondre la seva obra. Mentre parlava, ella el mirava, atenta, i quan li va proposar comentar unes altres obres va acceptar amb plaer.
- "Com conèixeu tan bé en Dalí? li va demanar.
- "Sóc estudiant a les belles arts i estic preparant una tesi sobre en Dalí. Si voleu podem anar fins a Cadaqués per a veure la seva casa. Hi tinc entrada."
Es trobava bé amb ell i va acceptar la proposta. Van visitar la casa i ella el va convidar en un restaurant del port. Quan van tornar cap a Figueres sabia com s'acabaria la nit.
Pensava en aquests moments quan van picar. Era ell. Es va precipitar cap a la porta que es va obrir amb tanta violència que ella va caure a terra. Dos homes amb passamuntanyes van fer erupció en el pis. Sense que pugués fer res el més petit ja li havia posat la mà sobre la boca i li havia dit: "Si crides et mato."
Sense cap altra paraula la van agafar i la van portar fins a un cotxe aparcat en el carrer. En uns quants minuts, tot era acabat.
El senyor Bruguera tenia una reunió amb els seus socis quan la seva secretari li va passar la trucada.
- "Hem segrestat la teva dona. Ens cal tres cents mil euros. Tornarem a trucar-te aquesta nit. No diguis res a la policia si no..."
Molt enfadat va trucar a casa seva. Ningú li va contestar. Aleshores va trucar al seu vell amic el Miquel Roure. En Roure feia de dedectiu privat. Li va explicar la situació i li va demanar perquè el pagava si no tenia capacitat per a vigilar la seva dona.
- "Para el carro! li va contestar en Roure. Tot això em sembla feina d'aficionats. El rescat és massa petit per un paio tal com tu. Deixa-me fer."
En Roure va anar a casa dels Bruguera i va mirar el registrament de la càmera de vigilància del pis. Vigilava el jove amant de la Marta Bruguera des de feia massa temps per no reconèixer la seva silueta.
- "Feina d'aficionats..." repetia tot mirant la pantalla.
Calia esperar la segona trucada. A les deu de la nit, en Bruguera li va trucar.
- "M'han telefonat. Volen que posi els diners dins d'una paperera del parc Güell demà a les cinc de le tarda.
- Fes-lo. M'estaré a la cita. Te lo he dit. És amateurisme.

Dimecres.

En Roure era assegut en un banc a uns quants metres de la paperera indicada pels raptors. A les cinc, en Bruguera va posar el rescat amagat en un diari en el cubell. L'espera començava.
Feia dues hores que en Roure esperava i ningú s'havia apropat de la paperera. No podia quedar-se més en el banc sense fer-se localitzar. Va allunyar-se però una hora després era la mateixa cosa i el parc anava a tancar. De sobte un jove que feia fúting li va passar al costat i sense parar-se va arrancar la bossa de plàstic de la paperera. Sorprès en Roure va pensar que potser els raptors no eren tan matussers com imaginava. Ara calia seguir el jove i en Roure no tenia cames de vint anys. Van córrer fins a la parada del metro. El detectiu pensava que els seus pulmons anavan explotar. Van baixar a Universitària. El noi va tornar a córrer fins a un cotxe que l'esperava i que va engegar a tot gas.
-« Punyetes! » va grunyir en Roure.
Per sort va veure un taxi a la recerca de clients. El va cridar i tot saltant en el vehicle li va demanar que seguís el cotxe que desaparèixia passada la cantonada. Van rodar fins a Palafrugell. El cotxe del jove es va parar davant d'una casa del carrer Josep Pla. En Roure va fer parar el taxi al cap del carrer. Va prendre el seu mòbil i va dir: - "Ja sé on s'estan." i va donar les informacions al seu interlocutor.
Mitja hora després, un gros cotxe tot terreny va aparcar-se davant de ell. En Bruguera era assegut darrere. En Roure li va mostrar la casa i els dos homes que eren davant hi van entrar. Un quart d'hora més tard van tornar al cotxe amb la dona que ploriquejava en un mocador de paper. Un dels homes va donar un sobre a Bruguera i li va dir:
- « Han rebut una pallissa de la qual es recordaran tota la vida.
- Molt bé va respondre en Bruguera i mirant la seva dona va afegir: La próxima vegada que prens un amant, almenys que sigui ric! »