La Tarda

Un relat de: Jordi

La tarda avança, lentament
sense aturar-se ni un instant.

Venteja, i les fulles dels arbres
dansen al compàs ja marcat.
Tanco els ulls, com buscant
un moment de calma, de pau
i els cotxes passen ràpidament
vorejo els somnis que s'han fos

Discretament t'imagino, dolça
ballant amb el vent i caient
suaument com la tarda brillant
tansols un de tants somins...

Comentaris

  • Un poema...[Ofensiu]
    annah | 28-11-2008 | Valoració: 10

    ple de senzillesa, tendresa i amor!

    He vist que encara no has escrit res de nou...
    Ànims! Tinc ganes de llegir-te!

    Una abraçada!

    Anna

  • UNA TARDA DE TARDOR, SUPOSO...[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 26-09-2007 | Valoració: 8

    ES EL PAISATGE QUE M'HE IMAGINAT EN LLEGIR EL TEU POEMA, UNA MICA DE MELANGIA I UNA MICA DE TRISTOR, PERÒ L'AMOR HI ES I JA ES FARÀ PRESENT SENSE SOMNIAR ALGÚN DIA.