La seva pell

Tota meva, sota els llençols: ella i el temps. Els t'estimo, els follem, i els silencis... no poder deixar de mirar-la, tenir sempre ganes de sentir-la, a prop, a sobre, on sigui però sempre al meu costat.

Trucar-li al mòbil, i parlar com nosaltres ho fem. El nostre món, la meva vida, tot allò que ningú no et dóna i ningú no et prèn. Perquè ningú no pot, perquè només et pertany a tu i a ella, a nosaltres.

Recórrer-la tota, i estimar-la. Despullar-la suament, o amb violència, mentre em despullo a mi mateix, de cop o lentament. Nuus, en cos i ànima, l'un contra l'altre, esperant, sense saber-ho, sense voler-ho, el dia que els déus creguin que ja n'hi ha prou, i enviïn l'Amor a recuperar-se de tant esforç.

Viure cada petó com si fos l'últim: perquè no ho serà.

T'estimo.