Sempre ens quedarà Akbou

Queia el sol,
l'Idir i la JSK,
eren els nostres sons,
s'esdevenien el món.

Ballar, viure,
i somriure.

Perdre el temps,
guanyar-li la partida,
aquelles estones compartides,
en un estiu a la Cabília.

Viure,
viure,
somriure.

Tenien tan poc...
tant que ens han donat.

Records per a una vida,
o una vida per a recordar?

Tant és,
ja ha estat.

Crear,
somiar,
i seguir somiant...

pensar en un món apart,
en el nostre,
amb els nostres,
amb nosaltres.

Aturar tot allò que no importa,
congelar-ne la calidesa,
el sol cremava, i què!
i el cor també!, i què!
i què!

Si per uns dies tot havia estat viure,
viure, i viure...

i què! No cal tornar-ho a fer.

i què! Si la fi s'esdevé...

i què!