Cercador
LA ROCA, ARA CASA BATLLORI A SANT FELIU DE CODINES
Un relat de: Antonio Mora Vergésquan retratava la torre del rellotge de la Venderia de Sant Feliu de Codines, advertia en l’anomenada casa Batllori, alguns elements arquitectònics que venen a confirmar la seva major antiguitat, en relació a d’altres grans cases :
http://relatsencatala.cat/relat/can-puigdomenech-de-sant-feliu-de-codines/1039239
http://relatsencatala.cat/relat/can-rodo-i-la-capella-de-sant-francesc-a-sant-feliu-de-codines/1039232
http://relatsencatala.cat/relat/can-torrents-a-sant-feliu-de-codines/1039237
Originàriament es coneixia com la Casa Roca, i a l’espera de confirmar-ho documentalment, m’atreveixo a suposar que fos aquesta una ‘denominació popular’ sorgida al caliu del seu emplaçament físic.
La designació com a Casa Batllori, obeeix a la titularitat dominical d’aquesta família :
Reproduïm de la biografia de Miquel Batllori i Munné
Als estius, els Batllori es desplaçaven a Sant Feliu de Codines, on tenien una casa antiga, que consideraven com a pairal.
Edifici amb mitgera format per dos cossos. El cos principal té planta baixa, pis i golfa. Coberta a dues vessants, la façana és simètrica de pedra. Portal de mig punt adovellat, finestres de pedra amb cantonades de carreus. El segon cos té dues plantes, coberta plana acabada amb merlets i cantonada arrodonida
Allí, en Miquel va entrar en contacte « físic i fisiològic amb la terra, amb el camp, amb el perfum penetrant del most, amb la llengua expressiva d’un poble quasi analfabet ». En definitiva, va conèixer de primera mà la natura, la pagesia i, amb ella, la llengua catalana: «un món espontani, curull de virtuts ancestrals i de vicis ferotges, de mots bellíssims, i renecs esgarrifosos.»
Molt a prop de Sant Feliu de Codines hi ha el Prat de Dalt, una vella masia del segle XVII, propietat de la família Prat i Cerdà, on Jaume Balmes havia redactat d’una tirada El criterio, tot fugint de la repressió contra Barcelona del general Baldomero Espartero (1842).
Batllori ha recordat, posteriorment, la impressió que li feia la visita anual que amb la seva família realitzaven a aquell mas i, en concret, l’observació del colomar on Balmes s’havia amagat.
El Prat sobirà o de Dalt, està dins dels límits de Caldes de Montbui, que sembla no disposa d’informació relativa a la casa, com tampoc a la del Prat jussà o de Baix.
D’ambdós agrairé qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://relatsencatala.cat/relat/can-puigdomenech-de-sant-feliu-de-codines/1039239
http://relatsencatala.cat/relat/can-rodo-i-la-capella-de-sant-francesc-a-sant-feliu-de-codines/1039232
http://relatsencatala.cat/relat/can-torrents-a-sant-feliu-de-codines/1039237
Originàriament es coneixia com la Casa Roca, i a l’espera de confirmar-ho documentalment, m’atreveixo a suposar que fos aquesta una ‘denominació popular’ sorgida al caliu del seu emplaçament físic.
La designació com a Casa Batllori, obeeix a la titularitat dominical d’aquesta família :
Reproduïm de la biografia de Miquel Batllori i Munné
Als estius, els Batllori es desplaçaven a Sant Feliu de Codines, on tenien una casa antiga, que consideraven com a pairal.
Edifici amb mitgera format per dos cossos. El cos principal té planta baixa, pis i golfa. Coberta a dues vessants, la façana és simètrica de pedra. Portal de mig punt adovellat, finestres de pedra amb cantonades de carreus. El segon cos té dues plantes, coberta plana acabada amb merlets i cantonada arrodonida
Allí, en Miquel va entrar en contacte « físic i fisiològic amb la terra, amb el camp, amb el perfum penetrant del most, amb la llengua expressiva d’un poble quasi analfabet ». En definitiva, va conèixer de primera mà la natura, la pagesia i, amb ella, la llengua catalana: «un món espontani, curull de virtuts ancestrals i de vicis ferotges, de mots bellíssims, i renecs esgarrifosos.»
Molt a prop de Sant Feliu de Codines hi ha el Prat de Dalt, una vella masia del segle XVII, propietat de la família Prat i Cerdà, on Jaume Balmes havia redactat d’una tirada El criterio, tot fugint de la repressió contra Barcelona del general Baldomero Espartero (1842).
Batllori ha recordat, posteriorment, la impressió que li feia la visita anual que amb la seva família realitzaven a aquell mas i, en concret, l’observació del colomar on Balmes s’havia amagat.
El Prat sobirà o de Dalt, està dins dels límits de Caldes de Montbui, que sembla no disposa d’informació relativa a la casa, com tampoc a la del Prat jussà o de Baix.
D’ambdós agrairé qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432129 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ