La quietud perduda

El mar s'encalma,
Les barques ja tornen a port,
El pins descansen vora les cales,
I el vent porta un resort.
Un mantell de silenci,
Posa accents damunt cada cosa,
I només se sent,
La rosa com desclosa,
Que porta un record de quietud perduda,
I enarboleix el sentiment,
Com una bandera estelada,
De calma broncejada,
Pel rajos del daurat sol.
I aquesta calma em porta tants de records,
De la meva pátria perduda,
Que roman allí mar enllà,
I espera ser retrobada,
Per aquell que tornarà.
La quietud, la quietud perdura,
Que avui i per avui tornarà,
A romandre dintre els nostres cors,
Fins que s'acabi demà.