La primera caiguda

La meva primera caiguda que jo recordi va ser quan jo tenia 6 anys , la recordo com si hagués sigut ahir.
Un bon dia d'hivern (el 22 de gener de 1999 ,que va caure en diumenge )em vaig despertat cap a les 9 del mati ,em vaig aixecar amb moltes ganes perquè era un dia especial , era el dia del meu aniversari i el meu pare em va prometre que em regalaria una bicicleta .
Jo en aquells instants era molt feliç mireu si era feliç que no em va donar temps ni de fer una petita mossegada al meu entrepà de pernil dolç que em va preparar la meva mare per agafar forces , vaig surti corren de casa per anar amb al meu pare a la tenda de bicicletes ,un cop vam arribar ,vaig beure una bicicleta tan bonica que per poc em caso allà mateix amb ella ,vàrem tornar cap a casa i un cop tenint la bicicleta en les mans hem vaig preguntar : - però jo no se anar amb bicicleta !!!!!!!!!!!
El meu pare va començar a riure i jo li vaig preguntar que li passava , ell tot rient sense parar em va contestar : no facis com aquell nen d'un acudit ,tot seguit em va explicar el acudit que em va semblar que l'havia inventat ell, per lo dolent que era .

Acudit : es un nen que va amb bicicleta i li diu a la seva mare :mare ,mare mira vaig sense mans ,al cap de deu minuts diu el nen: mare ,mare vaig sense mans ni peus ,al cap de deu minuts el nen diu :mare ,mare mira vaig sense mans , peus i sense dents .

Jo tot nerviós vaig començar a peladejar , des d'aquell moment se'm donava la mar de be ,però tot va ser horrible quan vaig anar dirigí cap a una baixada molt gran ,la bicicleta va començar a agafar velocitat i jo cada cop la controlava menys , en aquells instants tota la meva vida va passar per el meu cap amb diapositives, no sabia com parar la bicicleta llavors se'm va acudir que podia frenar amb els frens ,vaig mirar i nen vaig veure dos un de la roda del davant i l'altre per la del darrere ,jo tot nerviós em vaig arriscar i vaig agafar un dels frens , amb tota la mal sort de que era la roda del davant ,vaig sortir volant i encara no se com estic viu .
En definitiva no em va passar res però lo mes greu es que la bicicleta va quedar feta pols i al meu pare no li va fer gaire gràcia .