La por de ser estimats

Un relat de: Petita guerrillera
I com un vaixell sense timó, les nostres vides anaven sense rumb, condemnades a naufragar o enfonsar-se en aquest mar ple de tempestes. Tempestes de sentiments silenciats, mirades perdudes i paraules no escoltades. Aquest vaixell, érem nosaltres, rep els cops de les onades, eren l’angoixa, la covardia i la por a fallar i tot això junt va crear la perfecte bomba per destruir tot allò que podíem tenir.
Potser haguéssim sentit tantes coses que no sabíem el que era, podia ser una il•lusió, potser una amistat o fins i tot amor. Cap dels dos volíem saber el que sentíem l'un per l'altre, por? Potser. Mai vaig voler pensar que tu per mi series un simple amor d’adolescència, aquell el qual te la majoria. Fins ara, mai no he sabut el què de veritat sentia per tu, era una cosa que mai havia sentit per ningú, potser per això m'esforçava tant en negar-ho i en lluitar contra aquests sentiments. L'únic que entenia i sabia del certs que aquells sentiments eren especials però també estrany perquè t’estimava però feia veure que no sentia res.
Potser aquelles mirades perdudes fossin el que no sabíem dir amb paraules, el què el nostre orgull no ens permetia dir. Perquè els ulls, molt al nostre pesar, és l'únic òrgan del nostre cos que és incapaç de dissimular el que sent el nostre cor, són l'òrgan més sincer, són el reflex de la nostra ànima i són els primers a expressar quan alguna cosa ens supera i només ens queda plorar. Potser és veritat tots aquests arguments que ens han donat els escriptors, filòsofs i els eterns amants al llarg de la vida. Però el que ens demostren els nostres ulls és el covards que som quan alguna cosa ens importa de veritat, que preferim quedar-nos callats i mai perdre això que ara tens, que arriscar-te per guanyar més. Però a vegades quan realment ho volem amb el cor i ho desitgem amb l’ànima decidim que es el moment d’arriscar-se i lluitar per el què vols i fins i tot ho pots arribar a aconseguir. Perquè quan les coses és lluiten, són merescudes i de veritat s’estimen se sap que allò que has aconseguit serà etern.
I totes aquelles paraules que no ens vam dir o potser ens les vam xiuxiuejar però no vam voler escoltar, que ens vam fer els tontos per por a escoltar el què de veritat volíem sentir, per por a sentir el mateix un per l'altre, perquè teníem por als nostres sentiments, a sentir alguna cosa que potser no volíem sentir o que potser sí que ho vam voler sentir però no en aquell moment ni lloc. Se del cert que totes aquestes paraules sense sentit eren l’intent d'interpretació dels nostres sentiments.

Comentaris

  • M'agrada![Ofensiu]
    evaaguilar | 20-02-2013 | Valoració: 9

    Només dues coses, és fantàstica la manera d'expressar-te i felicitats, és molt bo aquest relat!
    Segueix endevant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

17943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.