Buquem perquès que no existeixen

Un relat de: Petita guerrillera
Hi ha coses que per molt que intentem o vulguem fer creure que triem, en realitat no les triem. En aquesta vida no existeixen les casualitats, les coses passen per alguna raó que potser sabrem al cap d’uns dies, potser havent passat 4 o 5 mesos, a vegades ho sabem al cap de 5, 10, 20 anys i fins i tot, hi ha coses que mai sabrem el motiu pel qual han passat. I doncs, tu mai triaràs de qui t’enamores o qui seran els teus amics de l’ànima o quin serà el teu color preferit. No ho tries, perquè de la gran majoria d’aquestes coses no ens sabem el per què ens agraden o per què ho necessitem. Totes les justificacions que ens podem donar és perquè necessitem tenir respostes, perquè això de viure permanentment en plan “que sigui el que Déu vulgui” no ens va. No suportem estar perduts, encara que tots diem que estem bé, que no ens preocupa no saber cap a on anem, que no ens importa que no contin amb nosaltres amb depèn de què, que ens la suda que per algunes persones som invisibles fins que ens necessiten i alguns, com uns burros, els ajudem o els hi fem els favors que necessitin perquè ens pensem que es una excusa per fer les paus o per començar de nou, en fi només som uns titelles. De fet el més normal és amagar el cap i portar-se la contrari a un mateix. Però a la nit, quan estàs al llit i no estàs mort de son, ens posem a pensar, hi caiem sense que ho vulguem, i els nostres fantasmes, tant del present, passat o futur s’apoderen de les nostres ments i no podem evitar ratllant-se una mica abans de adormint-se . Però, per sort la ratllada és queda allà, al nostre coixí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Petita guerrillera

Petita guerrillera

23 Relats

22 Comentaris

21563 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
17 anys. Em considero una somiadora amb els peus a terra, lluitadora i revolucionària. El meu cor és la meva brúixola. Nadar em dóna allò que ens fa mentenint-se vius i em pren allò que em fa caure en picat. La meva frase estrella és "Sou tots molt monis" que bàsicament me le fet meva perquè no em vull enfadar més amb els meus amics. Sovint vull salvar el món quan no em se ni salvar a mi mateixa.