Els meus llençols pregunten per tu

Despullar-te de penes i misèries va ser divertit. Va ser divertit descordar-te l’armadura d’home fred i sense escrúpols. Sense escrúpols, com quan en comptes de fer l’amor vam lluitar com si no hi hagués vida més enllà d’aquell combat en què el llit era un ring i estàvem a l’últim assalt i que el resultat, de moment, sigues empat, que salvatges. Que salvatges devíem semblar a ulls dels llibres, dels mobles, les cortines i tot objecte que estigues a l’habitació. A l’habitació dels llençols plens de suor, de satisfacció, de ràbia, de passió y potser una mica d’amor. Amor, torna, torna perquè fa dies que els meus llençols pregunten per tu.