Si la vida són dos dies

Que si la vida són dos dies
Tant de bo despertem a la primavera
Aquella que és sinònim de revolució
La del poble, la de la gent,
La del teu somriure.
Que al despuntar al sol
Els nostres ulls ja s’hagin trobat
I que haguem abaixat els caps
I uns somriure tímid s’hagi escapat
De les dents.

Que estiguem a Cadaqués,
A les 12 del migdia,
Fent una estrella i olivetes
Amb la remor de les onades
De banda sonora,
Que la Tramuntana bufi,
Bufi fins a perdre l’alè.
I que estirats a la sorra
Quedem adormits sota aquest cel
Blau i nítid, de dibuixos animats.
I que tots els potser i els condicionals
Se’ls emporti el vent mar enllà
que el sol de juliol els cremi,
Que el mar enfadat els ofegui,
Tant me fa
M’agafes de la mà,
Són les sis passades,
I amb tant sols quatre horetes
Conquerir mars i terres,
Cels i llits.

Que si la vida són dos dies
Que la nit que hi hagi no sigui per dormir
Que ballem,
Que bevem,
Que cantem,
Que fumem,
Que a trenc d'alba
Et trobi sense buscar-te

Que si la vida són dos dies
Quan els ulls se’ns apaguin
L’últim que vegi
siguin les teves espurnes
Que l’últim que senti
Sigui el teu riure
L’útilm que agafi
Les teves mans
L’últim batec
Al mateix temps que el teu.

Que si la vida són dos dies
Que almenys siguin eterns.