La peça del trencaclosques

Un relat de: Montseblanc
Aquell matí la Maria es va llevar d’hora. Tot just començava la primavera i els ocells ja piulaven de bon matí al jardí. Ella els va sentir des del llit i es va aixecar feliç. Era dissabte, no havia d’anar al despatx on treballava amb un contracte en pràctiques des de feia tres mesos, després d’acabar la carrera de Dret.
Es va posar els pantalons curts i una samarreta vella i va sortir a córrer per estrenar les esportives que li havia regalat el Miquel, el seu promès.
Mentre trotava i esbufegava pel mig dels camps somreia pensant en ell, en tots els plans que tenien, en que la vida sencera era una PROMESA amb majúscules.
Quan va tornar a casa tota suada, els pares havien sortit a comprar i ella es va dutxar amb tranquil•litat, va acabar l’esmorzar que havia començat abans de córrer i es va vestir per anar a comprar un parell de llibres. Al carrer surava l’olor de les fulles brotant a les branques dels lledoners. Es va creuar amb coneguts als que va saludar somrient.
El Miquel havia anat al comiat de solter d’un amic el vespre abans i havien quedat que ja la trucaria quan ell es llevés cap el migdia. Mentre, ella pensava en la trobada de la tarda, a casa d’ell, que s’havia independitzat dels pares feia un parell d’anys. Li semblava que el món sencer era un puzle amb totes les peces perfectament encaixades, el Miquel i ella dues peces més, juntes... Quan va tenir els llibres, va anar a una pastisseria i va comprar pastes salades per a la tarda, quan necessitessin recuperar forces... Després es va mirar una faldilleta que hi havia en un aparador. No podia evitar cantussejar...

I ell ja era mort. Feia sis hores que era mort.

Havia mort durant la nit. S’havia sortit de la carretera amb el cotxe. Mort a l’acte cap a les cinc de la matinada. El Miquel ja era mort i ella havia continuat vivint, sent feliç durant sis hores més. No va percebre que el seu estimat, la peça més important del trencaclosques ja no hi era. Com pot ser això? Que ella que vivia per a ell, que moria i renaixia amb ell cada vegada que feien l’amor, no hagués percebut cap senyal, notat que el cor d’ell ja no bategava. Mort, mort, i ella fent esport, comprant, cantant, respirant... Desesperada, abatuda, estabornida de dolor; no sap si hauria de donar gràcies o maleir-se per les darreres sis hores de felicitat de la seva vida.

Comentaris

  • La felicitat no és per a sempre...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-07-2019 | Valoració: 10

    Doncs al llegir-ho i aplegar a l'última part, em quede esglaiat. La Maria estabornida per les hores que no sabia què havia passat... i es queda amb la felicitat truncada.
    Un gran plaer de lectura, doncs les situacions són vives i semblen reals.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Colpidor[Ofensiu]
    joandemataro | 26-07-2019 | Valoració: 10

    Un relat colpidor i trist, dur com la vida pot ser sovint. Et felicito pels teus relats.
    Una abraçada des de Mataró
    Joan

  • Brutal![Ofensiu]
    Jam Malson | 22-07-2019 | Valoració: 10

    Tot just en acabar de llegir el teu relat “Obsessió”, i encara amb un somriure als llavis, he començat la lectura d’aquest relat. I amb aquesta peça del trencaclosques, el somriure m'ha caigut als peus. En pocs minuts m'has fet passar de l'humor a la tragèdia.

    De debò que, a part de la qualitat individual dels dos relats, aquest canvi inesperat de gènere ha estat un cop d'una intensitat... Brutal! (traient el sentit pejoratiu de l'adjectiu, és clar)

  • Trist[Ofensiu]
    Naiade | 22-07-2019 | Valoració: 10

    Un relat tristament real. Les coses passen quan menys ho esperem, escapant del nostre control. Molt ben descrit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: