Cercador
LA PARTIDA
Un relat de: jaumepatauma- Compartir:
El tac lliscava entre els seus dits suats.
Els nervis dificultaven la concentració
i la possibilitat d’èxit anava minvant.
Les boles creixien i empetitien a cada cop d’ull
i els forats de les troneres no paraven quiets.
La vida depenia d’una dosi de sort inesperada,
d'un moment d’inspiració divina.
Però les esferes guarnides amb un anell de color
es negaven reiteradament a ficar-se dins el cau.
Al final del temps, l’obscura, la negació de la llum,
aquella que viu sola però val més que totes juntes,
s’endinsà a la cova del satisfet enemic.
Res a fer.
Per enèsima vegada li tocà pagar
una altra ronda de cerveses.
Els nervis dificultaven la concentració
i la possibilitat d’èxit anava minvant.
Les boles creixien i empetitien a cada cop d’ull
i els forats de les troneres no paraven quiets.
La vida depenia d’una dosi de sort inesperada,
d'un moment d’inspiració divina.
Però les esferes guarnides amb un anell de color
es negaven reiteradament a ficar-se dins el cau.
Al final del temps, l’obscura, la negació de la llum,
aquella que viu sola però val més que totes juntes,
s’endinsà a la cova del satisfet enemic.
Res a fer.
Per enèsima vegada li tocà pagar
una altra ronda de cerveses.
