DRING

Un relat de: jaumepatauma
La nit és freda i fosca. Pel carrer no es veu ni el més lleu moviment humà i la solitud m’acompanya a cada passa que faig. Una deserta cabina de telèfons se m’apropa des de l’altra banda del passeig. Despenjo l’aparell. Fico la moneda dins la ranura. Premo les tecles i ... un senyal, dos, tres. Una veu metàl•lica m’indica que no hi ha ningú, o si més no, que ja no és l’hora de rebre cap resposta. El silenci és un gran soroll que ho embolcalla tot. Desespero en l’esperança de trobar una ànima amiga, o si cal enemiga. Abatut, capcot, enfonsat. Em dirigeixo al lloc més segur i tranquil que conec. A casa d’ells, que m’han donat la vida; a casa d’ells, que m’han estimat sempre. Faig un últim intent per connectar amb aquell que intueixo ha d’existir, però el fracàs és l’única contesta. No puc més. He perdut la poca força que encara em quedava i desisteixo d’una lluita que crec impossible de guanyar. Veig una finestra oberta i sense pensar-m’ho dues vegades agafo embranzida. Amb els ulls clucs em llenço al buit. Les finestres passen a tocar meu com una locomotora sense fre. La caiguda és ràpida, lenta, eterna. I llavors, abans de la fi, abans de formar un sol cos amb la terra, sento un dringar que em fa embogir. Però tan sols per un segon.

Comentaris

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de jaumepatauma

jaumepatauma

7 Relats

5 Comentaris

3864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50