la nena que tot ho volia "drosa"

Hi havia una vegada una nena enamorada del color DROSA. Mama -deia cada dia- vull anar tota DROSA. Mama, vull tenir els cabells de color DROSA. Mama, seria fantàstic que tota la casa fos DROSA.... I ja ho diuen que has d'anar amb molt de compte amb què desitges perque pots aconseguir-ho....
Un matí com qualsevol altre la nena es va despertar. Mmmmm els llençols eren ROSA, com a ella li agradaven, el pijama era ROSA, les pareds eren ROSA... un somriure va aparèixer a la cara. El llit era ROSA, la tauleta era ROSA, el rellotge era ROSA... la nena estava meravellada... va obrir la llum i oooooooooooooohhh també era ROSA... va sortir de l'habitació obrint la porta ROSA i va anar per un passadís ROSA a la cambra de bany... tota ROSA, la banyera ROSA, el mirall ROSA, el vàter ROSA, va fer "el pipi de bon dia"... era ROSA i l'aigua de la cisterna era ROSA
Estava tan acostumada a somniar, a descobrir sense judicis anticipats que no només no es va espantar sino que n'estava encantada !
Ballava d'alegria per la casa ROSA.... les pareds, els sostres, el terra, els mobles, les catifes, les persianes, les cortines, les llums... tot, absolutament tot era del seu color preferit.
Va mirar fora, finestra enllà... els arbres, el cel, el carrer, la muntanya, les cases, la gent, l'autobus, els cotxes aparcats, la veïna arreglant el jardí, el mar allà al fons... ROSA
Ostres !! La panxa li deia "gana, gana"... va anar cap a la cuina... ooooohhh allà també tot era ROSA. Obria i tancava calaixos i armaris... gots, plats, paelles, coberts, draps, olles, els focs, la campana... el món era ROSA i ella era plenament feliç. "Gana, gana" continuava dient la panxa... va anar cap a la nevera ROSA i la va obrir... ooooooooooooohhh allà dins també era tot ROSA. Les rialles li sortien fins i tot per les orelles, es podia demanar més? però, com distingir els talls de formatge dels de pernil, dels de paté... provaria... total, tot li agradava...
"Gana, gana"... què divertit era... ara tasto això, ara provo allò... ostres, aquest últim quadrat era xocolata mmmmmmmmmmm què bona... però ai, tenia set... hi havia tres ampolles grans... les tres ROSA
Ai, ai, ai... a ella només li agradava l'aigua... i la seva mama sempre tenia aigua, té, llet i de vegades cervesa... ai, ai, ai, ai... es va començar a angoixar... la llet li semblava fastigosa, la cervesa picava la llengua i el te... era sempre tan amarg... quina agafar? quina agafar? aaaaaaaaaaaaaggggggg ja no li feia tanta gràcia aquell món ROSA, no suportava la llet i si era llet l'ampolla que triava? però n'havia de triar una... havia de beure... va tancar els ulls i en va agafar una... se la va portar als llavis....
Eeeeeeeeeeeecccccccccccccccccsssssssssssssss quin fàstig, què amarg... com podia beure te la mama !!!!!!!!!!!!!!!!?
Va agafar una segona ampolla... per favor que sigui aigua...
Eeeeeeeeeeeeeeecccccccccccssssssssssssssssss com pica la cervesa !!!!!!!!! buuuaaaaaaaaaaaaaa... NO VULL UN MON DROSA vull aigua i l'aigua és transparent... no DROSA
I així ho va desitjar... i així va tornar a ser. Conte contat, conte acabat.


ella: però mama, si fos drosa segur que m'agradaria la servesa... i m'agradaria el te drosa i vull els cabells pintats de drosa i vull totes les pareds drosa... i vull...

(tanta energia malgastada....)
jo: Henar, els ocells també volen...