LA MASIA LLORENÇ I LES RUNES DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT SEBASTIÀ. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 De la masia Llorenç de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra en diu PatrimoniGencat; edifici de grans dimensions, amb edificis annexos.

Fotografia. Jordi Seró Ferrer

A la façana sud, a la planta baixa a l'esquerra, hi ha un petit edifici adjunt a la façana, a la dreta hi ha una entrada amb llinda de formigó i portade fusta. A la planta següent, a l'esquerra, hi ha un balcó amb barana de ferro, que s'hi accedeix per dues portes balconeres. A la seva esquerra, hi ha una fossa sèptica que sobresurt de la façana. A la dreta de la façana, hi ha una finestra.

A la façana oest, hi ha una entrada amb llinda de formigó i porta metàl·lica. Al pis superior, hi ha quatre finestres de diferent mides. A la part esquerra de la façana, hi ha un gran contrafort.

La façana nord, esta coberta per altres edificis. La façana est, hi ha tres finestres a la darrera planta. La coberta és de dues vessants(est-oest), acabada amb teules.

Adjunt a la façana nord de l'edifici principal, hi han diferents mòduls, on només hi ha una obertura a la façana nord, on hi ha una entrada amb porta de fusta de doble batent.

A deu metres de la façana nord de la casa, hi ha un altre edifici, de dues plantes i quatre façanes. A la façana est, hi ha una entrada amb llinda de pedra i gran porta metàl·lica, que dona a la segona planta. A la façana sud, hi ha tres obertures que donen a la segona planta. A la façana nord, no hi ha obertures. A la façana oest, hi ha una entrada que dona a la planta baixa. La coberta és de dues vessants(Nord-Sud), acabada amb teules. A la dreta d'aquest edifici, hi ha una entrada amb un era, on hi ha dos petits edificis.

Adjunt a la façana est, hi ha un edifici de construcció més recent.

A uns metres més enllà hi ha les restes de 
la capella de Sant Sebastià,  petit edifici d'una sola nau, que actualment ha canviat la seva aparença original, convertint-se en un cobert per guardar maquinària. La façana sud ja no hi és. La façana nord encara es conserva. A la façana oest, hi ha les restes d'una obertura i el campanar d'espadanya. A la façana est no hi ha cap obertura. La coberta és d'uralita. Cal comentar que les parts superiors de les façanes s'han perdut.

Fotografia. Jordi Seró Ferrer

S'hi arriba per un camí que deixa Florejacs, i en el encreuament de camins que es troba només sortir, s'agafa el camí de la dreta, més endavant es torna a tirar a la dreta i ja hi arribes.

El concili de Trento (13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563 ), acordava com a mesura per estimular la devoció religiosa, fomentar la construcció de capelles pels propietaris, bàsicament rurals  - això era alhora un senyal clar de la seva posició econòmica i social - ,  el foment dels aplecs i romiatges a ermites i santuaris, i en l’àmbit familiar això comportaria segles  més tard per influència  de Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) que  les parròquies creessin els Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família .  En el mon laic d’avui,  les piscines han substituït  les capelles, i dels Cors de  les Visites Mensuals Domiciliàries de la Sagrada Família, de ben segur una majoria de lectors, en tindrà noticia per primera vegada.

El sostre demogràfic  de  Torrefeta i Florejacs s’assolia al cens de 1887 amb 2580 ànimes , i es tancava l’any 2022 amb 621 habitants de dret.  Una pèrdua  de població del 75,93% s’explicaria únicament com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil,  més que com la despoblació provocada per la revolució industrial.

La població de Catalunya l’any 1887 era de 1.843.549 ànimes, i les dades e l’any 2022 eren de 7.747.709 habitants de dret.

Torrefeta i Florejacs tenia  l’any 1887 un 0,14% de la població de Catalunya , i  l’any 2022 un 0,0080%

Molt recomanable la lectura de l'excel·lent treball Florejacs. Arquitectura
religiosa Que Sant Sebastià    i  Sant Antoni de la  Sitja,,  elevin a l’Altíssim la pregària dels gitanos,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , inuits, hawaianesos  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.