Cercador
LA MARTIRITZADA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’OLLERS. BARBERÀ DE LA CONCA. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésNo sabia trobar la data de consagració de la primitiva esglesiola romànica que es va enderrocar al segle XVII per construir al seu damunt un temple barroc – que segons m’explicaven estava curull d’obres d’art - i que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española va patir danys tant importants que aconsellarien el seu definitiu abandó, i l’habilitació d’una casa del nucli d’Ollers com a nou temple.
La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.
Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.
Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.
Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.
La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.
Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.
Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.
Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.
Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431545 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ