LA MARTIRITZADA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’OLLERS. BARBERÀ DE LA CONCA. TARRAGONA. CATALUNYA

No sabia trobar la data de consagració de la primitiva esglesiola romànica que es va enderrocar al segle XVII per construir al seu damunt un temple barroc – que segons m’explicaven estava curull d’obres d’art - i que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española va patir danys tant importants que aconsellarien el seu definitiu abandó, i l’habilitació d’una casa del nucli d’Ollers com a nou temple.

La descripció d’aquest espai dessolat ens diu ; església barroca de nau única i coberta amb volta de canó, el mur, a la banda interior, presenta una decoració molt sòbria.

Només es conserva una part de la façana i el primer tram d'entrada. La porta principal encara conserva les dovelles motllurades.



Les imatges ho contradiuen força, avui les plantes s’han ensenyorit de l’edifici, i llevat d’algun llençol de les parets, tot és ruïna.



Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, promovia la signatura d’una carta entre la Jerarquia catòlica recolzant al feixisme contra el Govern democràticament escollit, i l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), era la única veu opositora, i marxava a l’exili.

Cadascú des del lloc on els ha situat Déu, veuen el resultat d’aquell tràgica decisió.