LA MALA BÈSTIA

L`avi de la Núria era molt amic del amo de un ramat de bens. Al hiverns quan el vent bufava de valent i la neu queia quietament i deixava paisatges de postal, el bon home portava el ramat a casa de la petita que tenien un corral buit. A ella li agradava veure els xaiets amb les seves mares, els trobava tendres i graciosos, com també gaudia al sentir la forma de parlar del pastor llogat que en tenia cura.

La Núria solia jugar i saltar encara que la neu cobris el terra. Es posava unes sabates adients ben abrigada amb el anorac amb gorro i guants, feia ninots de neu i corria i saltava amb el seu gos en Tom, fins que agafava una mica de fred i amb les galtes vermelles entrava dins a casa. Se sentien els crits de la seva mare que deia ho deixava tot moll de neu fosa. Ella no en feia cas i reia feliç, era una nena trempada i simpàtica.

Un bon dia el amo del ramat la va cridar.

-Vine Núria et vull fer un regal.El que et faré segur mai te l´ha fet, ni per Reis ni per Nadal, vine nena !

La petita encuriosida si va apropar , els seus ulls brillaven de contenta . Bon dia Manel, va contestar ....

- Mira Núria, ja que sempre veig t’agraden mirar les ovelles i els xaiets vull en tinguis una de teva. La pots triar, així sabràs sempre es la teva i quan tingui un xaiet el podràs mirar i jugar amb ell. Quina vols menuda ?

M’entres el avi i en Manel, que així es deia l’home miraven , la nena va repassar tot el ramat. De sobte es va fixar amb una ovella de color negre .

- Ja està, vull la de color negre així la coneixeré. Apart la veig molt bonica...
Fet va dir en Manel, doncs aquesta serà la teva Núria i no cal que em adonguis les gràcies, ho faig molt content va dir l’home.

La Núria desprès de fer un peto al Manel va córrer contenta cap a dins a explicar-ho als de casa seva, deixant els dos homes parlant.

Per la tarda al veure el pastor que tenia cura del ramat en Segimon, li va explicar que l’ovella negre era la seva.

El home es va treure la boina, es va gratar el cap com solia fer i va dir.

El quisso i el ramat ja sé son bones “presones”, “pro” ara veig que el
Manel també es bona "presona" “preque” “goita” quin “regalu” que t´ha fet, no “cramels “ no , una xaia jove. Ja pots estar “cuntenta” "reconxos"

Ell son bones “presones” el Manel ,el quisso, les "uellas", ara la Jacinta ,la dona, del Manel es una mala bèstia.

El sarró sempre el deixa mig buit,la "cramanyola" ges plena, vatua l´olla, la mala bèstia!!!. Es mes gasiva que les rates "sajardes". Apa “Siau””museta”. Ja “goitare” bé la teva “uella” , no passis ànsia. No et faci quimera "bunica".

La Núria rient s´en va anar a jugar.





-