Cercador
La gavina
Un relat de: Xarumar- Compartir:
A l'hora baixa, quan la sorra tèbia acarona suaument els cossos dels amants, vaig veure una gavina voltant a prop de l'aigua com si volgués remullar les seves plomes calents. Ens varem mirar directament als ulls i crec que, fins i tot, em va somriure.
Llavors va passar un fet d'allò més estrany. Si feia l'intent d'apropar-me, la gavina fugia. Quan m'allunyava, ella em perseguia. Varem estar una bona estona jugant a aquest "pilla-pilla" tan curiós.
A la fi vaig aconseguir ser suficientment a prop per dir-li:
Gavina juganera, potser ja no m'estimes? o potser estic envaint el teu espai necessari ofegant-te sense adonar-me?
Llavors la gavina va obrir les ales i enlairant-se sutilment va marxar cap a l'horitzó, fins que els meus ulls cansats van ensopegar amb la foscor de l'ocàs.
Comentaris
-
Benvingut/da![Ofensiu]Queca | 14-10-2008
Acabes d'entrar a formar part d'una de les més grans i màgiques famílies que ronden per aquesta terra.
Espero poder llegir més de tu, i ben aviat.
Una forta abraçada i cuida't molt. Mil somriures per tu.
Queca. -
LA GAVINA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-10-2008 | Valoració: 9
Pot ser l'amor al que no deixes respirar i que esta esperant que li talles els fils que porta a les ales per poder volar, o fer la seva vida, tu te'n adones quan per tu ja es massa tart, ja no hi pots fer res, arribes a l'ocas.
