Cercador
La gata que (ad)mirava les flors de pastanaga silvestre
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Tota una eternitat, igualable a set vides, aquella gata tricolor -els dos de les pel·lícules d'abans i un marró com de torró de Xixona- se sentia atreta, cridada cridadíssima, cada estiu i al juliol, a xuclar guspires de poesia, bellesa que nodreix l'essència, ella que era un ser que sumava altres existències que ho demanaven i que no eren pas les que estava protagonitzant amb el xassís felí.
Aquella gata, esvelta i d'elegància intrínseca, semblava una estàtua situada sota una morera carregada de fulles com cors vegetals amb les branques vinclades com un desmai, com si tingués els cabells llargs i de cap manera hagués de passar per la perruqueria.
S'hi estava hores esdevingudes mitjos dies i encara més. Mirava unes mates de pastanaga silvestre. Aquelles tiges sinuoses i aquelles flors nebuloses com crispells de blonda elaborats per una àvia que guardava molt endins.
No es distreia amb cap insecte torracolloner digne d'enjogassars'-hi perseguint-lo i cruspint-lo.
La gata era una figura pètria concentrada en aquell Tot. Engolia cada detall, cada matís. Feliç.
Per reblar-ho, quan les plantes evidenciaven un fer figa, la gata, abans això no s'esdevingués...s'hi abraonava i se les menjava. Amb els sentits i l'ànima.
Aquella gata, esvelta i d'elegància intrínseca, semblava una estàtua situada sota una morera carregada de fulles com cors vegetals amb les branques vinclades com un desmai, com si tingués els cabells llargs i de cap manera hagués de passar per la perruqueria.
S'hi estava hores esdevingudes mitjos dies i encara més. Mirava unes mates de pastanaga silvestre. Aquelles tiges sinuoses i aquelles flors nebuloses com crispells de blonda elaborats per una àvia que guardava molt endins.
No es distreia amb cap insecte torracolloner digne d'enjogassars'-hi perseguint-lo i cruspint-lo.
La gata era una figura pètria concentrada en aquell Tot. Engolia cada detall, cada matís. Feliç.
Per reblar-ho, quan les plantes evidenciaven un fer figa, la gata, abans això no s'esdevingués...s'hi abraonava i se les menjava. Amb els sentits i l'ànima.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
438806 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com