La gargamella voraç

Un relat de: moracles
Fa un milió d’anys el Consell dels Grans es reunia per decidir què fer amb Ocell Inquiet.

—Aquesta tanoca ens farà desaparèixer a tots —deia Bou Ferotge—. Diu que ens pot donar llum a les nits sense lluna, que ens servirà per espantar les bèsties, que podrem reblanir la carn, que ens protegirà del fred!... Bajanades i més bajanades! Que no veieu que ningú no el pot aturar quan troba un prat d’herba seca? Que si les criatures fugen és per por a la seva llengua de mort que ho arrasa tot, a aquest alè que t’ofega, a aquests braços que et calcinen? Hem d’eliminar Ocell Inquiet. No és suficient que se’n vagi de la tribu, perquè podria encomanar la idea a algú altre i qualsevol dia veuríem aparèixer per l’horitzó la gargamella voraç del monstre, avançant per engolir-nos.

—Però, i si té raó? Si aconseguíssim dominar-lo... —replicà Guineu Saberuda.

—Això són ximpleries, somnis impossibles. O potser penseu que podeu aturar el vent, o agafar un llamp, o contenir una riuada?


Demà, Wil D. Bird, d’IA Technologies Corporation, s’ha de presentar a les cinc davant del Consell de Seguretat. Després dels últims successos amb robots no sap com evitar que es prohibeixin les investigacions. Tant se val. Ells encara no ho saben, però aturar-les ja no està a les nostres mans. El temps, dissortadament, ha acabat donant la raó a Bou Ferotge.

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de moracles

moracles

3 Relats

16 Comentaris

677 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
No soc cap escriptor vocacional, només un estudiant de català que ha decidit que la millor forma d’aprendre l’idioma era inventar històries i intentar explicar-les. La veritat és que m’ho passo bé escrivint. Tant de bo vostè, lector desprevingut que ho patirà, no acabi pensant que tot això està molt bé, però que em podria haver estalviat la publicació.

Agrairé qualsevol suggeriment ortogràfic, gramatical, lèxic o d’estil que em vulgui fer, i demano per avançat disculpes per les errades que hi pugui haver.

Gràcies.