La foscor de la matinada (22 de setembre)

Dorms plàcidament en l'eternitat
al mateix temps que ets ben viu
en el record de qui resta aquí


Instants, anècdotes, milers de somnis compartits
amb qui ara conviu amb l'amor i l'enyor
es perderen en la foscor de la matinada


Presents que perduren en la llum
de la teva estrella en el cel
aquella que avui evoca el teu somriure


Un dia més, un any més d'absència
però a la vegada de sensacions i companyia
en el cor i el pensament de les imatges mai perdudes