la flor més bella del jardí

És un tòpic veure com la gent maca acaba malament o amb problemes derivats de la seva bellesa. De ser la més encisadora a a ser oblidada i patir. És llei de vida, l'interior és tant o més important que l'aspecte exterior. El tòpic llatí "Mens sana in corpore sano" està en ple vigor.

es evident que tothom perd la bellesa amb el temps, uns altres mes d´hora.
pero crec que per dins continuem sent les mateixes persones, per tota la vida. I veritablement aqui es on es troba la bellesa d´una persona.

...l'abandó, la solitud que pateix una persona perquè ha perdut la bellesa. I això queda ben palès al llarg del breu relat.

Però... he llegit la introducció que fas a aquest relat, on dius que "Aquest relat preten explicar que la aparença física no es lo més important de les persones que ens hem de fixar en el interior."... i no sé... trobo que aquest aspecte que pretenies mostrar no queda gaire clar.

Vull dir, que es veu la pèrdua de la bellesa i la conseqüent solitud. Però no s'entreveu la dicotomia entre la bellesa física i la bellesa espiritual, o interior. Crec que aquest enfrontament entre un aspecte i l'altre no queda reflectit.

Ei! És una opinió personal, eh? Pot ser que no l'hagi captat jo. Res més.

Fins la propera,

LLIBRE

akest no magrada tan.. po krek k sta be x akells k semore son el centre d'atencio x a tutom.. alguns su mereixen!