Cercador
La flaire de les pedres molles
Un relat de: BarbagelataEncara ploren les pedres
d’aquella escala esvelta
en el replà de la qual
es perderen tants de trepigs?
Encara ploren les pedres
d’aquells llargs passadissos
en el terra dels quals
s’embolicaren tantes petjades?
Encara ploren les pedres
d’aquella cisterna ara seca
l’aigua de la qual
havia d’emmirallar tants de bells esguards?
Encara ploren les pedres
d’aquell sostre sobrealçat
la volta del qual
havia d’endolcir tantes paraules?
Encara ploren les pedres
d’aquella eixida esventada
a l’ampit de la qual
el vent havia de bressar tants de xiuxiueigs?
Encara ploren les pedres
d’aquells caminois de bosc
en l’empedrat dels quals
havien de ressonar tants de passos?
Carreus i llambordes,
dovelles i rebles,
lloses i rierencs,
i fins i tot la roca viua d'estimbarro
o les parets de pedra seca
llagrimegen encara,
en recordança de tempestes
mai imaginades,
si no fos pel fang,
si no fos pel llot,
que roman entre totes les escletxes
d’aquell avui tan àrid lloc.
Sí, encara ploren les pedres,
totes les pedres,
mentre peülles ferrades
de cavalls desbocats
fan cloc-cloc per camins mai passejats.
d’aquella escala esvelta
en el replà de la qual
es perderen tants de trepigs?
Encara ploren les pedres
d’aquells llargs passadissos
en el terra dels quals
s’embolicaren tantes petjades?
Encara ploren les pedres
d’aquella cisterna ara seca
l’aigua de la qual
havia d’emmirallar tants de bells esguards?
Encara ploren les pedres
d’aquell sostre sobrealçat
la volta del qual
havia d’endolcir tantes paraules?
Encara ploren les pedres
d’aquella eixida esventada
a l’ampit de la qual
el vent havia de bressar tants de xiuxiueigs?
Encara ploren les pedres
d’aquells caminois de bosc
en l’empedrat dels quals
havien de ressonar tants de passos?
Carreus i llambordes,
dovelles i rebles,
lloses i rierencs,
i fins i tot la roca viua d'estimbarro
o les parets de pedra seca
llagrimegen encara,
en recordança de tempestes
mai imaginades,
si no fos pel fang,
si no fos pel llot,
que roman entre totes les escletxes
d’aquell avui tan àrid lloc.
Sí, encara ploren les pedres,
totes les pedres,
mentre peülles ferrades
de cavalls desbocats
fan cloc-cloc per camins mai passejats.
Comentaris
-
Les pedres són tresors...[Ofensiu]Mena Guiga | 16-06-2012
...i parlo dels palets -còdols-que el riu treballa i arriben al mar i el mar treballa i escup a la sorra i els trobes. També s'han mullat i molt, però van 'sueltos', tot i que la pedra d'antics castells i murs, la dels pous, les de marcar els camins de camp, les llambordes...amb veu subtil expliquen coses i gent com tu, per exemple, les escriu!
Mena del setze de juny. AH! Les pedres al ronyó no inspiren, oi?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EN DILLUNS, UN ZOÒNIM
- EN MANEL ÉS MORT!, o a la recerca del concepte d'"amistat"
- Andarec per les Roques del Tit (12/10/2020)
- Andarec fins a la cala Donzell de Montgó (05/10/2020)
- Andarec per la gola del Fluvià (28/09/2020)
- Moment d'ira, entre Caminant i Ombra
- El destí de l'ombra
- El Caminant i les deixes
- Apologia, assagística, de l’assaig, 3
- Apologia, assagística, de l’assaig, 2
- Apologia, assagística, de l’assaig, 1
- Els gestos de l'Ombra
- FER COM A GRÈCIA?
- De les cendres, si cal, recuperem el dinar
- Idealisme i realisme, i procés sobiranista