Cercador
La dolça obligació del Diumenge de Rams
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan van saber que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant :
Hosanna ! Beneit el qui ve en nom del Senyor ! Jn 12,13
Un any més, aquest en companyia de la nostra neta Júlia, esperàvem la sortida del Temple Parroquial del nostre prevere Ramon , que procediria a la benedicció dels rams.
A la natura, l'hivern deixa pas a la primavera, aquesta a l'estiu , i passades les xardors de la canícula, s'inicia de nou el festival nudista de la vegetació, que esdevindrà aparença de mort en un nou hivern.
En la nostra religió - com en la resta de les conegudes - any rere any, es repeteixen també de forma cronològica, els fets que en el cas dels cristians, ens porten del naixement fins a la mort en creu de Jesús.
Un any més, ens empolainem, comprem palmes i palmons pels més menuts, i la resta ens proveïm de rams de llorer, o d'olivera, adornats en algun cas amb plantes arbustives silvestres com el romaní, que sumen el seu aroma intens, al de l'encens eclesiàstic i les essències de perfums i colònies, que tradicionalment s'associen a la sensació d'estar nets. Tots sabem que aquesta cerimònia - com en la vida mateixa - ens recorda l'extrema fragilitat de l'èxit ; a l'entrada triomfal del diumenge, i segueix la mort en Creu el dijous. Només però en el cas del bon Déu, el següent diumenge ens portarà la resurrecció i la vida eterna !
La metàfora del Diumenge de Rams, ens cal aplicar-la a la nostra vida quotidiana, i com Jesús, assumir quan ens exalcen, que aquesta situació fugissera no és sinó el preludi d'una terrible caiguda que únicament els esperits forts poden superar. I fins que en el cas dels humans, la intel·ligència s'acredita més evitant aquesta mena de situacions que provocant-les.
Agraïa amb el meu ram alçat, els molts bens rebuts de la gràcia celestial: la salut , la família, la feina, els amics, i entre moltes altres coses , la possibilitat de fer en el meu temps de lleure allò que m'agrada amb les persones amb que en trobo bé, i pregava al bon Déu que com jo, tothom pogués gaudir d'aquests dons meravellosos.
Un sentiment d'emoció dolça, ha sigut aquest any també, la resposta perceptible a nivell psicosomàtic.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ