LA DESHONRA DEL POBLE !

La història passa en una perruqueria ni cara ni barata, mitjaneta una tarda qualsevol, en una petita ciutat qualsevol.
La noia bruna d'uns trenta-cinc anys parla amb la perruquera de més o menys la mateixa edat . Hi ha una persona que para l'orella.
- Mònica, tu ets d'un petit poble oi?
- Si ,no té més de 500 habitants
- Quin avorriment no?
- No, ja hi estava acostumada, era prou feliç
- I com ho feieu per anar a l´escola?
- Doncs mira, passava un autobús i ens portava al poble veí.
- I quan anàveu a l'Institut ?
- Doncs mira em tenia de llevar a 2/4 de 6, ja que tenia , ja que tenia d´anar a la ciutat propera i clar, era bastant lluny.
- Caram!. Doncs mira jo aquí, feia campana quasi cada dia.Era un avorriment !
- Doncs jo, no , volia estudiar, a part no en tenia pas ganes.
- Tu tens fills?
- Si, un nen de pocs mesos.
- Jo també, i a on el portes a collegi?
- Doncs mira, va a una guarderia a prop d´aquell bar que en diuen les Bruixes.
- Aix!. Tu creus en les bruixes.
- No, jo no hi crec pas i tu?
- Mira no sé, a vegades em faig tirar el tarot i m'ho encerta tot.
- Doncs jo, ni diu la perruquera, no m´agraden aquestes coses.
- Doncsmira, jo tinc una veïna que parla amb difunts. Un dia la vaig trobar amb espelmes enceses , deia que volia que un esperit trobes el camí. I no veies com anava el pendul, voltava com una virolla.
-Ohhh!!! Va fer la perruquera.
- Si, nena si, a vegades inclús fa servir l´ouija.
- Doncs potser et podria agradar la festa que fan en un poble proper.
- Quina festa?
- Doncs no sé que deles bruixes, tenen com una llegenda.
- I quan és aquesta festa ?
- Crec que el 31 d´Octubre com que´es Halloween.
- I com es diu el poble?
- Crec que Sant Feliu Sasserra.
- I que hi fan?
- No ho sé, potser invocar al diable o no estic gaire al cas.
- En aquell moment, l´oient diu.
- Es fa l'1 de Novembre i es en honor d´unes dones que varen penjar injustament acusades de bruixeria.
- I com ho sap voste?
- És que sóc del poble, el 31 fan una festa i ball i el dia 1 la representació i fira medieval, és bonic. També tenim un Centre de Representació de la bruixeria.
- Ohhh! Caramm!!. I vostè és bruixa?
- No, no sóc bruixa, pobre de mi ni res semblant.
- I no endevina el futur com Imma del Desti?
- No, i ara!, que mes voldria jo.
- Vaja doncs , no li serveix gaire ser de poble de bruixes!
- Tens tota la raó noia.! No em serveix de res!
- Doncs mireu, jo sí que crec en bruixes i amb la meva amiga que tira les cartes, ho endevina sempre.
- Llavors, la perruquera interromp i diu
- Mira, si jo fos amiga teva segur que també endevinaria moltes coses, i si és veïna encara més.
- Llavors perruquera i oient ens varem posar a riure que no podíem parar.
- La noia bruna, ens mirava com si ens faltes un caragol.
- En vista de què semblava enfadada, la perruquera es posa a planxar els cabells de la clienta.
- L'oient es va posar a llegir, se li escapava el riure per sota al nas. Ara pensava, potser té raó, mira que ser d'un poble de bruixes i no ser-ho ni una mica. Potser sí que sóc la deshonra del poble . !!!!