La dels 51...

La dona que, ha complit els cinquanta-un s'ha proposat per enèsima vegada posar-se a dieta definitivament. Passa per davant la xocolateria, s'atura davant l'aparador, es mira els pastissos una i una altra vegada però passa de llarg, quan és a la cantonada torna enrere i entra a la xocolateria per atipar-se de dolços. Per penedir-se'n al cap d'una estona.
Està cansada, avorrida de sempre el mateix: ara m'aixeco, ara frego, ara rento, ara vaig al mercat, ara preparo dinar, ara baixo a fer feina a la perruqueria i al llit. I tornem-hi!
Res del que es proposa ho acaba complint: que si deixar de menjar-se les ungles, posar-se a dieta, deixar la perruqueria, fer classes de balls de saló...
Després de passar per la xocolateria va cap a casa, sopa d'una poma i un plàtan, així no es sent tan malament per haver-se atipat de dolços.
Va al llit i somnia que es mor. Que s'ofega o que l'ofeguen, no ho recorda prou bé. Això no la deixa dormir durant la resta de la nit.
Quan surt el sol es lleva de seguida, intentant enganyar a algú dient-li que ha estat una nit qualsevol. Prepara una maleta i fuig, més ben dit no fuig ni s'amaga sinó que fa el que desitja, marxar i canviar d'aires.
No té motius que li impedeixin anar-se'n, la família? No, els que li queden no la necessiten. Les peles? Ja s'ho farà, és una dona espavilada que sap com guanyar-se-les.
No sap d'on ha tret el valor de marxar així com així, sense planejar-ho. Potser és que no podia esperar més temps seguint fent el mateix de cada dia, plantejant-se un futur que sempre esperava i mai no arribava.
fÍ.