Ella i jo

Estem a casa seva, les dues. Parlem de l'estiu que passarem, amb els nostres amics i dels nois que coneixerem... del que parlen totes les noies.
Ella porta un vestit curt blanc, li està molt ajustat, no porta res a sota i el vestit marca els seus mugrons. Li fa una figura molt bonica, esvelta.
No puc apartar la vista dels seus llavis i ella se n'adona. De sobte ens quedem callades, sense paraules, preguntant-nos quin sentit té aquesta conversa, on parlem per no dir-nos res. Ens sentim estranyes.
Ella em mira, em mira dient-me el que desitja amb els ulls. Té por, ho se. Vull fer-li descubrir el plaer, que se senti bé amb mi, que no tingui por.
Macosto a ella, li acaricio la cara, els llavis, l'agafo de la barbeta i acosto els nostres llavis. Ella es deixa portar, em diu que ho desitja, ho vol.
Només són uns segons el contacte dels nostres llavis, ens separem. Ella em mira i obre la boca, em vol. Li somric i m'acosto a ella, la llengua es menja la seva boca, ens morrejem.
Se separa de mi, als seus llavis s'hi reflecteix un somriure i es treu el vestit, se'l treu deixant el seu cos esbelt al descobert.
-T'estimo, fes-me teva.-em diu.