Cercador
La conversa necessària
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Arriba, acompanyada dels dos gossos, el gros i la petita, davant la porta de la caseta amagada entre arbres a tocar del riu. El vent, lleuger, no té prou força per pentinar-li les rastes, rosses i rostides. L'Àmbar es queda palplantada davant la porta, aquella dona d'edat indefinida, ni bruixa ni fada, ni ensucrada ni amargant, de constitució menuda i quasi ni abillada.
- Ahir te'n vaig portar un altre. Vam entrar, ens vas tenir a dins i ens vas sentir. Què me'n dius, d'aquest?
- Sempre em fas la mateixa pregunta. Tots em semblen correctes, Àmbar. Jo no sóc recta!
La dona treu aire exageradament i somriu. Els gossos s'han ajaçat a la fresca, es graten les puces i el so que quasi ni fan ben bé podria ser el dels grills diürns de les hores d'estiu més tòrrides, intermitents i bojament orgàsmics.
- I tu, Àmbar, què fas tu per a mi?
La porta ja no pot més. També vol ser. Lluny queden els temps mogudets (ai, l'aventura!) d'haver estat part d'una caixa on es guardava rom en viatges transoceànics plens de futura gresca marinera; d'haver fet de llit ambulant, dur però prou segur, d'un general ferit en una guerra única (absurda com qualsevol); d'haver estat taula amb cavallets on una pagesa grossa i rosada distribuïa els productes de la granja; d'haver servit de superfície on un artista de circ llançava dards fiblaires; d'haver...
- Et ruixaré amb essència de fonoll i amb l'olor i la humitat vindran els cargols bovers i se t'enfilaran fent curses i et faran moltes pessigolles...
- Vols dir?
- Et pintaré i dibuixaré ratlles i punts i flors i seràs l'element del bosc més admirat...
- Vols dir?
- M'asseuré contra tu i et sentiré i podré escriure els relats més bells...
- Ara mateix!
No sé, els gossos, si s'han cansat d'esperar!
- Ahir te'n vaig portar un altre. Vam entrar, ens vas tenir a dins i ens vas sentir. Què me'n dius, d'aquest?
- Sempre em fas la mateixa pregunta. Tots em semblen correctes, Àmbar. Jo no sóc recta!
La dona treu aire exageradament i somriu. Els gossos s'han ajaçat a la fresca, es graten les puces i el so que quasi ni fan ben bé podria ser el dels grills diürns de les hores d'estiu més tòrrides, intermitents i bojament orgàsmics.
- I tu, Àmbar, què fas tu per a mi?
La porta ja no pot més. També vol ser. Lluny queden els temps mogudets (ai, l'aventura!) d'haver estat part d'una caixa on es guardava rom en viatges transoceànics plens de futura gresca marinera; d'haver fet de llit ambulant, dur però prou segur, d'un general ferit en una guerra única (absurda com qualsevol); d'haver estat taula amb cavallets on una pagesa grossa i rosada distribuïa els productes de la granja; d'haver servit de superfície on un artista de circ llançava dards fiblaires; d'haver...
- Et ruixaré amb essència de fonoll i amb l'olor i la humitat vindran els cargols bovers i se t'enfilaran fent curses i et faran moltes pessigolles...
- Vols dir?
- Et pintaré i dibuixaré ratlles i punts i flors i seràs l'element del bosc més admirat...
- Vols dir?
- M'asseuré contra tu i et sentiré i podré escriure els relats més bells...
- Ara mateix!
No sé, els gossos, si s'han cansat d'esperar!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com