La Coloma

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Vet aquí La Coloma
que és un ball antic
i antigues són les relacions
entre homes i dones
i les dones són l'objecte del desig
i els desitjos són molt bells
perquè bells són els triangles d'amor.
I els amors són precisos i preciosos
sobretot si és l'home qui acaricia
l'objecte obscur del desig
que és més avall del ventre
i dins del ventre del món
hi ha homes i dones
preciosos i precisos
i pubis preciosos i precisos
i l'acte de l'amor
és preciós i precís
com preciós i precís
és l'acte carnal
el qual sempre
ha assenyalat una ànima
preciosa i precisa...
i preciosa i precisa
és l'engonal
i qui no la desvirtua
amb l'acte de l'amor
preciós i precís
no ha descobert
el setè cel
preciós i precís
i preciós i precís
és la verga
que l'encerta
amb un acte preciós i precís...
Vet aquí La Coloma
que és un ball antic...

Rafael Soteras

Comentaris

  • jajajaja[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-04-2005

    La Coloma: un ball antic entre homes i dones, i que no té final! No m'ho esperava!! jajaja, la veritat és que com a en neret, tmb m'ha sorprés! Quan he llegit la introducció, no m'esperava pas aquest "ball tant comú"

    Un ball amb moooolta història i molta més que li falta!!!
    No crec que mai es passi de moda!

  • m'ha sorprés[Ofensiu]
    neret | 11-03-2005

    més que res perquè pel títol pensava que parlaria de la coloma, la gossa!

    M'ha agradat el ritme que li dones al poema, potser no tant la tria dels adjectius que has utilitzat, per bé que acompleixin la seva funció mètrica, i també addients per a la referència al triangle. Però no sé això de parlar de l'amor i la precisió a l'hora...

    per cert, no et podré comentar res més aquesta setmana, queda pendent per la vinent!!!

  • Coment[Ofensiu]
    OhCapità | 09-03-2005 | Valoració: 9

    Obtens musicalitat a partir d'una repetició sonora de les paraules preciós i precís, precís i preciós. L'he llegit tres o quatre cops i he de confessar en principi no li trobava res de res, però a mida que l'he tornat a llegir m'ha agradat cada cop més. Un, dos, tres, quatre, volta a la noia, cinc, sis, set, vuit, i volta a la noia. A cada pas, cada temps del ball, introdueixes el paral·lelisme de l'acte sexual, mmm, això em fa pensar en l'objectiu de qualsevol ball: fer la cort i deixar-se-la fer. Ell estires i ella arronsa, entre magarrufa i carícia. Ens donaràs el temps musical?

    Okkidoki! Okki, Doki!
    Cap Verd, No Estrès!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 08-03-2005 | Valoració: 9

    M'agradat el teu relat, com tu bé dius es precios i precís.
    Per cert deu ser bonic aquests ball, voldrie saber-ne quelcom més.

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104611 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es