LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR PARROQUIAL DE CASTELLDEFELS. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església. No està provada enlloc del món cap relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.

Llegia que a l'arxiu municipal de Castelldefels hi ha el document, acompanyat dels plànols corresponents, del nou cementiri dissenyat i dirigit pel mestre d’obres Ramon Soriano Tomba , que havia estat company d’estudis de Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega 1818 - Barcelona, 1905). En reproduïm alguns paràgrafs, escrits en llengua castellana, perquè com diu el REI JOAN CARLOS I :

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

“Castelldefes reclamaba desde tiempo con imperiosa necesidad la construción de un nuevo cementerio. Antiquísimo y reducido el actual, había ido recibiendo en el transcurso de los años y aun de los siglos, los despojos mortales de generaciones y más generaciones; amén de que la afenta del tiempo con sus inclemencias lo había reducido al estado de ruina y convertido en un potente foco de mafetismo pútrido cuyas emanaciones venían a agravar las condiciones malsanas de este clima saturado de miasmas pútridos (......) El Excelentísimo señor don Manuel Girona i Agrafel, Senador del Reino, dueño actual de la baronía de Aramprunyà, generosamente se ofreció a costear las obras del nuevo cementerio y doña Concepción Costa i Vila, viuda de Balaguer, gustosamente cedió el terreno en que debía emplazarse. (....)



Retratava la Capella – crec que advocada al Sant Crist – del fossar parroquial de Castelldefels, annex ara al CEMENTERIO MUNICIPAL, on imagino que per manca d’espai en el primer , s’enterren els difunts de totes les races, cultures i confessions, quasi junts el que morien en l’esperança de la llibertat de Catalunya, i els que van viure procurant – amb tots els mitjans al seu abast – que això no succeís.

El bon Déu donarà a uns i altres allò a que els han fet mereixedors els seus actes.

Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.