LA BUFANDA

La Sandra no es la nena mes espavilada del col•legi. Tots els seus companys ho han pogut constatar. Mes la nena es bonica amb una bellesa angelical, que li donen els seus grans ulls blaus i la seva cabellera rossa heretada de una mare que ningú sap molt be de on era, ja que fa molts anys els va abandonar.

La Sandra viu amb el seu pare i el seu avi en una casa en un poblet molt petit, d’aquells poblets que quasi ni surten en els mapes de carreteres. El pare es bona persona i l’avi també, la nena criada amb els dos homes es feliç fins un dia que desafortunadament tot canvia.

Al col•legi la mestra els va dient que ja s’acosta Nadal i que potser seria bona idea fer algun regal pels pares. Un regal fet amb les seves mans. La Sandra i els seus companys els sembla be. I que farem ? pregunten els nens. Doncs potser un cendrer per al pare ( en aquell temps encara no estava mal vist fumar ) i per la mare podríem fer-li una bufanda ben bonica, diu la mestra.....

Aquell dia la Sandra li cau al mon a sobre. Per el pare ja esta be el cendrer, el farà servir al igual que l’avi, mes la mare. On es la mare ? Les altres nenes tenen mare a casa, i la seva on es ?
A on tindrà d’enviar la bufanda. A la nit ho preguntarà al pare.

- Pare avui la mestra ha dit que tenim de fer una bufanda per la mare per Nadal. On tinc la mare ?

El pare la mira hi diu, no ho se. Fa molt temps va marxar, no
se on es. No facis la bufanda no sabríem pas a on enviar-la.

La Sandra no diu res, de cop i volta se li acut una idea un pensament. La farà i la posarà perquè els Reis l’entreguin a la mare. Ells son mags segur que saben on viu la seva mare. Aquella dona que sols els seu pare te una fotografia, que no deixa mirar a ningú tancada dins un calaix i que l’avi diu era molt semblant a ella.

I la Sandra fa la bufanda i el cendrer per el pare, ho porta a casa . El pare interroga la nena. I la bufanda ?

- Es per la mare la posaré junt al plat dels reis perquè li portin.

El pare mira la nena i una llàgrima li cau per la galta. La nena ja te onze anys. Dintre seu te una pena molt gran i pensa que la
seva filla es una bona nena, es una mica retardada si i pensa que potser per això la seva dona els va deixar. Mes fa fugir del seu cap aquest pensament. No la seva dona els va deixar perquè no era massa bona mare ni els estimava prou. Ell te de suplir l’amor de la mare i fins ara ho ha fet be. Continuarà amb la seva tasca, la seva filla es la millor del mon. El millor regal que li podia deixar.