L´STAVKIRKE DE URNES

Avui com altres vegades he somiat que em trobava a Noruega, res estrany tenint en compte que la he visitada de dalt a baix diverses vegades i trobo els seus fiords i la seva gent fascinants. El meu besavi era de les illes Lofoten i potser encara una gota de sang nòrdica corre per les meves benes i per això el meu encís pel Nord.

Recordo en concret el primer viatge. Un succés en particular va marcar la meva vida i desde llavors somio molt sovint. Al posar els peus a Noruega va ser con tornar casa, no sabria com explicar la sensació que vaig tenir, va ser com un “deja vu” si això mateix. Trobava la gent i el paisatge familiars i les seves costums estranyament conegudes, però fins aquí tot normal .

Va ser a l´ església de fusta de Urnes , si una stavkirke que diuen ells, a on vaig tenir la gran sorpresa. Recordo que jo sabia el camí per anar-hi i jo mai hi havia posat els peus. El fiord també el vaig trobar familiar , però al posar els peus al petit cementiri junt a la meva família varem veure un forat fet, com si es tingues d´ enterrar algú.
Era migdia i varem entrar a l´ església, allà dintre un taüt i el rector de la parròquia es va dirigir a mi en angles. Va donar-me la benvinguda i em va dir m’acompanyava en el sentiment perquè jo devia ser la Karin la cosina de la morta, els meus familiars havien marxat feia poc per anar a menjar alguna cosa abans del enterrament i li havien recomanat que quan jo arribes m´ho fes saber, tenint en compte que jo venia d´Anglaterra , Vaig quedar paradíssima i li vaig dir que s’equivocava de persona , ell va dir. En fi doncs perdoni però tenint en compte la semblança amb la difunta jo he cregut, i em va ensenyar un recordatori que encara avui conservo a on una dona de la meva edat i us juro amb una semblança mes que notable em soneria en una fotografia.

Desprès de tot això varem continuar la visita i el nostre viatge per Noruega. Aquella mateixa nit van començar el somnis en ells sempre veig una dona jove, vestida amb uns vestits llargs de llana i amb un nen als braços m’entres una gran nevada cau i ella glaçada pel fred corre per buscar refugi per ella i el seu fill i no el troba. En altres es la mateixa dona , mai li veig la cara però se que es ella, que esta asseguda davant d´una llar de foc i alguna cosa esta coent. I en altres cridant m’entres alguna gent crida no se que, però jo endevino que diuen la paraula bruixa, i sento el seu esglai al veure la volen matar.

No cal dir que del viatge fa molt temps, mes el somnis es van succeint i sempre es la mateixa dona, es com unes llambrejades al passat, el meu home diu soc molt impressionable i la fotografia de la morta em va impactar, però crec que es alguna altre cosa que jo no se. Espero algun dia poder esbrinar, inclús he pensat en tornar alguna altre vegada a Noruega a veure si el malson continua o si alguna cosa puc esbrinar.Els meus somnis semblen molt reals.