Cercador


Llista categories

Jo sol, lluitaré per tu!

Un relat de: guimaz

La nit ha caigut més fosca del normal,
serà perquè poc a poc aprenc,
que al meu costat ja no et tindré.

Aquelles hores,
que eres segons al teu costat,
en segles s'han convertit en soledat.

I serà avui, serà avui que dormiré
sense cap somni oníric,
serà avui que dormiré,
després d'un mortal mes
que semblava etern pel teu amor,
sense haver vist el meu sol,
sense haver sentit el meu vent,
sense haver begut la meva aigua,
sense haver tocat la meva terra...

Tan difícil t'és de creure?
Després de tot el que hem viscut,
tu ho ets tot per mi.

Si bé és cert
que les paraules poden estar buides,
no és cert,
que els meus actes vers a tu,
no hagin sigut capaços de penetrar
en aquell cor teu tan congelat.

I si aquestes paraules dolces et sonessin,
et diré que no he nascut poeta,
no he nascut guanyador,
ni molt menys emperador,
però mai deixaré de ser un lluitador.

I que sàpigues que pots estar ben protegit,
amb aquest cor teu tan emmurallat,
que si fa falta, jo tot sol,
només per tenir el teu amor,
a Troia faré caure.

Perquè no hi ha mur prou alt,
no hi ha exèrcit prou gran,
ni tan sols conquistador prou ferotge,
capaços d'aturar-me en vida.
Perquè, sàpigues, que del teu amor,
només la mort,
és capaç d'allunyar-me.

Comentaris

Afegir comentari
  • Molt maco[Ofensiu]
    L'illa | 14-06-2005


    M'ha agradat molt aquest poema, però avegades les lluites no valen per res, si l'altre persona no deixa que lluitem. No es que no sigui optimista, però pel que m'he trobat és així...

  • Una tasca difícil...[Ofensiu]
    Llibre | 14-06-2005

    ...la que emprèn el poeta: Jo sol, lluitaré per tu!

    I és difícil no per la lluita en sí, que ja seria un punt a tenir en compte, sinó perquè lluita per aquella persona que ja no té al costat.

    Però ho fa amb un convenciment total:

    I que sàpigues que pots estar ben protegit,
    amb aquest cor teu tan emmurallat,
    que si fa falta, jo tot sol,
    només per tenir el teu amor,
    a Troia faré caure.

    Cal dir, però, que la força que destil·len aquests versos fa suposar que serà una lluita ferotge, on el poeta no es deixarà caure fàcilment. No es donarà per vençut.

    Perquè no hi ha mur prou alt,
    no hi ha exèrcit prou gran,
    ni tan sols conquistador prou ferotge,
    capaços d'aturar-me en vida.

    Poeta: sort en la teva lluita!

    LLIBRE



  • [Ofensiu]
    Guspira | 14-06-2005

    No deixis de lluitar mai!! Estic amb tu! Jo tampoc ho penso fer... ja sigui desde la distància i en l'immensa buidor que ha deixat... no deixis de lluitar mai... per allò que estimes, però no t'oblidis mai d'escollir el camí adecuat... que a vegades és tan difícil de trobar... Molt bonic el poema, trist, sincer però encoratjador... et seguiré llegint!
    GuSPIRA

l´Autor

guimaz

18 Relats

24 Comentaris

22072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >