jo no volia, tu m'hi has obligat

Un mal aire va produir en Ell una forta esgarrifança; tot i el calent i car abric que duia posat. Cridaven als quatre vents que una greu onada de vent siberià els envairia en els pròxims dies; "les temperatures més fredes en vint anys!" advertia un presentador enganxat a una prominent calvície.
Arribat al portal de casa seva va treure les claus de la butxaca i les va intentar introduir en el corresponent forat. No podia. La fredor havia fet el seu corresponent efecte en les seves mans, provocant-li una considerable insensibilitat - li he de dir a l'Anna que em compri d'una refotuda vegada un maleït parell de guants. Però no: ella està estudiant! Em passo tot el p*** dia treballant per què no ens falti de res i ella a fer d'escolar! I encara vol que pensi que sóc jo el bàrbar per no entendre que vol estudiar, la mare que... -. Després d'un segon intent va poder obrir la porta, una exterioritzada ira l'havia fet entrar en calor. Va prémer el botó de l'ascensor i s'esperà a que baixés.
El soroll d'unes claus van aparèixer hostils en la quietud de la sala. En entrar Ella es va estranyar d'aquell violent silenci - hola, Antoni; què hi ets? - per la llum que venia de la sala podia deduir la resposta però volia esbrinar si tornava a estar emprenyat. Altre cop silenci: mal auguri.
- Bona nit, carinyu: i el sopar? -. Ella, en preveure que l'enfadada no seria greu li va respondre, obedient - ara el preparo, rei, un segon -, un cop de puny va ressonar al a taula. - ni un segon ni llets, quan arribo cansat i mort de fred a la meva casa em vull trobar amb el meu sopar apunt d'enllestir-se; i no haver-me d'esperar a que la senyoreta acabi de fer les seves importants classes de física nuclear -. - Antoni, però nom...-. no la va veure venir, Ella es palpava de forma dòcil la seva galta, ardent.
- Perdona, amor, no ho volia fer de debó, et prometo que mai més et posaré una mà a sobre, de debò... -.

Era el tercer cop que feia el mateix jurament, i no seria l'últim.